EL
ROL DEL PROFESSORAT: DE FAR A GUIA
En
una aula tradicional el professor és l'amo del coneixement i el
model a seguir. El seu principal rol consisteix en transmetre aquest
coneixement, basant-se en una xarxa reduïda de fonts d'informació.
Al
llarg del segle XXI les innovacions tecnològiques han tingut un gran
impacte en la nostra societat i s'han començat a veure com una eina
útil en la docència. A partir d'aquí sorgeix el concepte de
professor en xarxa. El professor en xarxa és aquell que segueix el
model TPAK.
L'aparició de la tecnologia en l'àmbit educatiu ha trastocat el rol
docent basat en l'aula. El professor deixa de tenir el control
sobre el coneixement (professor tradicional) i passa a tenir-hi
influència (professor en xarxa). Estic d'acord amb en Santos Guerra: ser professor és complicat. No obstant, quan el
professor perd el protagonisme en el procés d'ensenyament –
aprenentatge el seu rol esdevé encara més complex. És més senzill
transmetre uns continguts a uns alumnes passius i avaluar el resultat
que no guiar la recerca de forma eficient d'aquests continguts a uns
alumnes actius i avaluar el procés.
En
un entorn d'aprenentatge en xarxa el professor passa a tenir un rol ben diferent. S'encarrega de: guiar l'alumne en el seu propi
aprenentatge, crear espais mitjançant els quals l'alumne pugui
explorar, connectar i anar creant el seu propi coneixement, modelar
el procés d'aprenentatge (ensenyar a aprendre), actuar com a filtre
de la informació, curar el contingut (ser l'intermediari crític del
coneixement), obrir camins cap a nous recursos (wikis, blogs, xarxes
socials...) i donar sentit en la societat (Siemens, 2010). Amb
aquest canvi de rol es pretén assolir una formació integral de
l'alumne.
És
realment necessari aquest canvi en el rol del professorat? Sí,
és necessari un canvi en el rol del professorat lligat a un canvi en les finalitats del sistema educatiu. Segon Francesco Tonucci, la missió principal
de l'escola ja no és ensenyar coses, Internet ho fa millor. L'escola
ha de ser un lloc on s'aprengui a emprar correctament les TIC, on es
transmeti un mètode de treball científica, on es fomenti el
coneixement crític i on s'aprengui a treballar en equip.
El
sistema educatiu actual és anacrònic. Els alumnes estan farts de
memoritzar continguts que poden trobar fàcilment a la
xarxa. El professor tradicional els avorreix i els desmotiva. En el
meu cas, recordo les classes de música on ens feien memoritzar les
característiques de diversos instruments musicals. Jo em preguntava:
“Per què he de memoritzar coses que no m'agraden, no se'm donen bé
i no els hi veig cap aplicació pràctica?
Els
alumnes d'avui en dia necessiten un professor creatiu, capaç de
motivar-los a aprendre i d'educar-los per a la vida. Ells ja tenen
les habilitats tècniques necessàries per treballar amb les TIC.
Només els hi fa falta un guia que els ensenyi a aprendre emprant
aquestes eines. Partint d'aquí, el professor ideal seria el
professor en xarxa. Ara bé, respon el sistema educatiu actual a
les necessitats d'un model educatiu en xarxa? Des del meu punt de
vista, diria que no i crec que, a nivell pràctic, seria complicat
treballar en un entorn d'aprenentatge en xarxa (aules amb molts
alumnes, currículum ple de continguts, temps de les classes
reduït...). No obstant, està a les nostres mans buscar alternatives
que motivin als alumnes i tinguin cabuda en el model educatiu actual.
Crec que has trobat la paraula perfecta per a definir com hauria de ser el professorat del segle XXI, Neus: creatiu. Però, com també bé dius, no només creatiu amb les noves tecnologies, creatiu per a programar diferents activitats, a diferents espais i amb diferents materials -a veure si encara farem que els adolescents avorreixin les TIC...-. Se m'ocorren activitats plàtiques, activitats físiques, activitats escèniques, anàlisis de l'actualitat -actualitat científica, actualitat social, actualitat esportiva, etc.- a través dels mitjans de comunicació... Es poden fer tantes coses! I totes elles segur que ens les agrairan els alumnes i nosaltres ens sentirem més orgullosos de la nostra feina. Després vindrà l'opinió dels pares, que potser no ho veuran tan polit tot això; tenint en compte les opinions de pares que ha posat en Genaro a la seva entrada de blog d'aquesta setmana...
ResponEliminaSom de la teva opinió que canviar el sistema educatiu està en les nostres mans. Sempre ens queixem que si les lleis, que sí els currículums, que si el nombre d'alumnes etc. però crec que els que han fet possibles nous sistemes educatius han lluitat en contra de les lleis i han set capaços d'introduir noves dinàmiques educatives, un clar exemple Summerhill o reggio emilia que ha buscat la col·laboració de la societat per a dur a terme el seu projecte educatiu. Si el professor té passió, il·lusió, interès entre d'altres pot fer moltes coses a l'aula.
ResponElimina