EL ROL DEL PROFESSORAT: DE FAR A GUIA

En una aula tradicional el professor és l'amo del coneixement i el model a seguir. El seu principal rol consisteix en transmetre aquest coneixement, basant-se en una xarxa reduïda de fonts d'informació.

Al llarg del segle XXI les innovacions tecnològiques han tingut un gran impacte en la nostra societat i s'han començat a veure com una eina útil en la docència. A partir d'aquí sorgeix el concepte de professor en xarxa. El professor en xarxa és aquell que segueix el model TPAK.

El professor en xarxa #modelTPAK #edubateMA

A photo posted by

L'aparició de la tecnologia en l'àmbit educatiu ha trastocat el rol docent basat en l'aula. El professor deixa de tenir el control sobre el coneixement (professor tradicional) i passa a tenir-hi influència (professor en xarxa). Estic d'acord amb en Santos Guerra: ser professor és complicat. No obstant, quan el professor perd el protagonisme en el procés d'ensenyament – aprenentatge el seu rol esdevé encara més complex. És més senzill transmetre uns continguts a uns alumnes passius i avaluar el resultat que no guiar la recerca de forma eficient d'aquests continguts a uns alumnes actius i avaluar el procés. 

En un entorn d'aprenentatge en xarxa el professor passa a tenir un rol ben diferent. S'encarrega de: guiar l'alumne en el seu propi aprenentatge, crear espais mitjançant els quals l'alumne pugui explorar, connectar i anar creant el seu propi coneixement, modelar el procés d'aprenentatge (ensenyar a aprendre), actuar com a filtre de la informació, curar el contingut (ser l'intermediari crític del coneixement), obrir camins cap a nous recursos (wikis, blogs, xarxes socials...) i donar sentit en la societat (Siemens, 2010). Amb aquest canvi de rol es pretén assolir una formació integral de l'alumne.

És realment necessari aquest canvi en el rol del professorat? Sí, és necessari un canvi en el rol del professorat lligat a un canvi en les finalitats del sistema educatiu. Segon Francesco Tonucci, la missió principal de l'escola ja no és ensenyar coses, Internet ho fa millor. L'escola ha de ser un lloc on s'aprengui a emprar correctament les TIC, on es transmeti un mètode de treball científica, on es fomenti el coneixement crític i on s'aprengui a treballar en equip.

El sistema educatiu actual és anacrònic. Els alumnes estan farts de memoritzar continguts que poden trobar fàcilment a la xarxa. El professor tradicional els avorreix i els desmotiva. En el meu cas, recordo les classes de música on ens feien memoritzar les característiques de diversos instruments musicals. Jo em preguntava: “Per què he de memoritzar coses que no m'agraden, no se'm donen bé i no els hi veig cap aplicació pràctica?

Els alumnes d'avui en dia necessiten un professor creatiu, capaç de motivar-los a aprendre i d'educar-los per a la vida. Ells ja tenen les habilitats tècniques necessàries per treballar amb les TIC. Només els hi fa falta un guia que els ensenyi a aprendre emprant aquestes eines. Partint d'aquí, el professor ideal seria el professor en xarxa. Ara bé, respon el sistema educatiu actual a les necessitats d'un model educatiu en xarxa? Des del meu punt de vista, diria que no i crec que, a nivell pràctic, seria complicat treballar en un entorn d'aprenentatge en xarxa (aules amb molts alumnes, currículum ple de continguts, temps de les classes reduït...). No obstant, està a les nostres mans buscar alternatives que motivin als alumnes i tinguin cabuda en el model educatiu actual.