ÉS L'HORA D'UN CANVI EDUCATIU

A la primera classe d'aquest màster ens van dir que cada setmana hauríem d'escriure una entrada en un blog, pujar fotos fetes per nosaltres a l'instagram i fer comentaris al twitter. Vaig sortir ben sorpresa de classe i crec que a la majoria dels meus companys els hi va passar el mateix. Ho vaig estar comentant amb diversos amics que són mestres i tampoc ho entenien, els hi semblava molt estrany i fins i tot poc útil. La major part de la societat té encara una visió tradicional de l'educació. L'educació que ens han transmès a nosaltres presentava caràcter selectiu i propedèutic. Es tractava de saber per saber, d'anar memoritzant una sèrie de conceptes poc pràctics que després s'avaluaven en una prova teòrica i al cap d'un parell de setmanes ja no els recordàvem. Ens estaven fent competents en aspectes que la major part de nosaltres no empraríem per res en el futur. L'objectiu era anar seleccionant els alumnes aptes per cursar posteriorment estudis universitaris. 

Malauradament, encara està bastant estès en la nostra societat aquest tipus de sistema educatiu. Però, és realment democràtic aquest tipus de sistema educatiu? Pot créixer i progressar una societat regida per aquest model educatiu? Des del meu punt de vista diria que no perquè en una societat democràtica l'ensenyament ha de ser per tothom, independentment de les seves possibilitats professionals. Un model selectiu i propedèutic fomenta les desigualtats socials. 

A partir d'aquí, se'ns planteja la necessitat d'un model d'ensenyament nou que tingui com a finalitat la formació integral de les persones, és a dir, una escola que formi en totes les capacitats dels éssers humans per tal de poder donar resposta als problemes que ens sorgeixin al llarg de la vida. Degut als continus canvis socials i a la competitivitat econòmica entre els diferents països si volem progressar necessitem una societat on els ciutadans estiguin formats en tots els àmbits (professional però també social, personal...). Com podem aconseguir arribar a una societat així? Doncs a partir d'un model educatiu constructivista: un model basat en competències on el professor guia l'aprenentatge però és el propi alumne qui el va construint. És un model apte per a tothom perquè cadascú construeix el seu propi aprenentatge a partir dels coneixements previs que tenia. Dintre d'aquest model són molt emprades les eines TIC com a recurs per ensenyar. Si volem aquest model educatiu ara és l'hora; estem immersos en una revolució tecnològica i què millor que emprar les eines tecnològiques com a font d'aprenentatge?

I parlant de les TIC no només és feina dels alumnes familiaritzar-se i aprendre amb aquesta metodologia; els futurs professors també ho hem de fer. Comencem!