dissabte, 7 de febrer del 2015

Blogs i webs: l'era educattiva 3.0

En un sistema educatiu constructivista, les eines TIC són imprescindibles. Ja vaig parlar del paper de les xarxes socials a l'educació i ara tractaré el tema dels blogs i de les webs educatives.

Els blogs educatius ofereixen molts beneficis, tant pels alumnes com pels professors. Pel que fa als alumnes, són una bona eina per treballar de forma competencial ja que l'elaboració d'un blog és una forma de treballar gairebé totes les competències bàsiques. A més a més, permeten una participació interactiva, faciliten l'autoconeixement de l'alumne mitjançant el feedback que proporcionen els comentaris de les seves publicacions i són font de motivació i d'enriquiment del procés d'aprenentatge.
Pel professorat són una forma senzilla i ràpida de comunicació amb altres persones relacionades amb el món educatiu i ja varem dir que el professor TPAK ha d'interaccionar amb altres professionals per adquirir nous coneixements i per conèixer les últimes novetats del món educatiu. A més a més, molts blogs estan carregats de recursos educatius oberts que es poden modificar i reutilitzar a l'aula. Un altre benefici que trobo molt important són els nous i innumerables vincles que ens proporcionen, és a dir, a partir d'un blog podem accedir a molts altres blogs diferents que estan enllaçats amb ell i així successivament. Personalment, trobo molt útil enllaçar blogs i webs educatives al nostre blog ja que qualsevol docent necessita contínuament recursos per preparar les unitats didàctiques i si tenim enllaçades una sèrie de pàgines webs i blogs rics en recursos de la nostra matèria en estalviarem molt temps de cerca.

La selecció d'uns quants blogs per enllaçar amb el meu m'ha resultat realment complicada perquè hi ha nombrosos blogs educatius i a partir de cada blog que triava accedia a molts altres. D'una banda, he triat blogs de professionals de l'educació, com ara, el del Jordi Adell, el de la Linda Castañeda, el del Jurjo Torres i el del Santos Guerra. D'altra banda, he enllaçat blogs centrats en eines TIC, com ara, el de Tiching (ben carregat de recursos) o TIC Champagnat, ja que mai s'està prou actualitzat en aquest àmbit perquè apareixen noves eines contínuament. A més a més, he seleccionat alguns blogs més específics de ciències de la naturalesa, com ara, Biolulia, La pizarra de la ciencia i Blog de Biología perquè crec que són els que tindran més aplicació dintre de l'aula. Fins i tot, he agafat un blog d'un pedagog terapeuta (Eduard Connolly) perquè l'atenció a la diversitat és un altre punt clau en la nostra feina i trobo que pot ser molt enriquidor llegir com tracten la diversitat altres professionals.

Però no només disposem de blogs educatius sinó que també podem accedir a milions de webs educatives plenes de recursos útils per complementar les nostres unitats didàctiques i fer-les més divertides i motivadores pels alumnes. Entre les webs que més m'agraden, hi col·locaria la web de l'xtec i la de l'INTEF. Allí hi ha tot tipus de recursos pels docents: presentacions i apunts, recursos per pissarra digital, aplicacions i activitats interactives, recursos per alumnes amb necessitats educatives especials, etc. Hi ha moltes altres pàgines web apropiades per treballar els continguts del currículum de ciències de la naturalesa. Jo destacaria el projecte Biosfera i Ciencia para todos per la quantitat d'enllaços d'interès que porten vinculats.
A més a més, en el cas de les ciències experimentals, hi ha laboratoris virtuals que crec que són ideals per treballar la part més pràctica de la matèria ja que moltes vegades no disposem dels recursos necessaris ni del temps per realitzar els experiments al laboratori.


 Un altre recurs disponible a la xarxa són les Webquest i n'hi ha moltíssimes de totes les àrees que ja estan enllestides per emprar a l'aula. Jo he seleccionat unes quantes pàgines, com ara,Webquest.org i Webquest.es perquè trobo que són una eina idònia per treballar a l'aula de forma constructivista. També tenim accessibles a la xarxa molts projectes educatius. Per exemple, els portals d'Eduteka o d'eTwinning n'estan carregats. En el cas d'eTwinning els projectes es realitzen entre diversos països europeus, la qual cosa és encara més enriquidora pels alumnes.

Ara bé, els recursos disponibles a la xarxa no és limiten a recursos metodològics, sinó que també n'hi ha molts que van dirigits a altres àmbits. Per exemple, referent a l'avaluació, hi ha programaris per elaborar rúbriques de tot tipus (rubistar) els quals crec que ens faciliten molt la feina.

L'existència de tots aquests recursos educatius són una prova més de que hi ha moltes formes i eines per ensenyar (la classe magistral ja no és l'única fórmula d'ensenyar) i existeix coneixement més enllà del llibre de text. Nosaltres, com a docents, hem de guiar als alumnes en en la recerca del coneixement intentant que l'aprenentatge esdevingui significatiu. Per fer-ho, ens podem ajudar de tot aquest ampli ventall de recursos que tenim disponibles gratuïtament a la xarxa.




Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

divendres, 30 de gener del 2015

Caminant cap a la democratització del coneixement: l'educació en obert

L'educació oberta (open education) pretén modificar la forma amb la qual els autors, professors i estudiants interaccionen amb el coneixement. Es fonamenta en el moviment del “Software Lliure” (Open Source) que desenvolupa eines tecnològiques sota els principis de llibertat d'ús, de distribució, d'estudi i de modificació. A partir d'aquí, s'amplia el concepte a la llibertat per emprar, difondre, aprendre i adaptar qualsevol tipus de material didàctic (apunts, llibres de text, presentacions, programacions o unitats didàctiques, bibliografies, animacions, simulacions, vídeos, àudios, etc). Tots aquests documents o materials d'accés lliures i normalment llicència oberta es denominen recursos educatius oberts (open educational resources).

 El moviment de l'educació oberta es basa en els següents principis:
  • El coneixement ha de ser lliure i obert per emprar-lo i reutilitzar-lo.
  • S'ha de fomentar i facilitar la col·laboració en la construcció i reelaboració del coneixement.
  • Compartir coneixements ha de ser recompensat per la seva contribució a l'educació i a la investigació.
  • La innovació educativa necessita comunitats de pràctica i reflexió que aportin recursos educatius lliures.
L'educació oberta ens ofereix molts avantatges. En primer lloc, permet accedir a tothom al coneixement de manera senzilla i gratuïta. Això té importància si tenim en compte que avui en dia existeixen milions de persones qualificades per accedir a la universitat i no ho poden fer degut a limitacions econòmiques o d'espai. També permet la incorporació de nous creadors amb coneixements valuosos i innovadors que no tenen accés al limitat món editorial tradicional. A més a més, afavoreix la reducció de l'elevat cost dels materials per a l'ensenyament, especialment, els llibres de text impresos. Un altre avantatge és la possibilitat d'actualització immediata dels materials didàctics.


No obstant, encara ha de superar diversos desafiaments. En primer lloc, molts recursos educatius lliures es troben en format PDF, impedint l'edició i reutilització d'aquests i reprimint la innovació sobre els materials. D'altra banda, ens trobem davant una important fragmentació de l'oferta i crec que seria necessari centralitzar-la creant infraestructures úniques per cada tipus de material (recerca senzilla del material que busquem), així com, facilitar el treball cooperatiu entre professionals de la mateixa branca (material de millor qualitat). Ara bé, degut al seu elevat cost, és difícil desplegar i mantenir indefinidament les infraestructures i la connectivitat necessàries per tal que els recursos siguin accessibles al gran públic. Un altre aspecte important a millorar és la qualitat dels recursos ja que es troben en nivells de qualitat molt diversos. Caldria trobar uns indicadors d'avaluació de la qualitat fiables i aplicar-los a qualsevol material abans de compartir-lo.


Why Open Education Matters from Blink Tower on Vimeo.
Estretament relacionades amb l'educació oberta sorgeixen les llicències Creative Commons. Pel meu blog, he triat una llicència Creative Commons que implica reconeixement, ús no comercial i compartir igual ja que considero que seria injust que algú emprès el material que he creat amb finalitats lucratives i també trobo que qualsevol obra derivada de la meva ha de portar la mateixa llicència per assegurar-me els mateixos drets i deures que les persones que emprin els meus materials (si jo et deixo accedir i modificar els meus materials, crec que em mereixo poder accedir als teus i poder-los modificar). A més a més, considero que aquest tipus de llicència fomenta la creativitat ja que podem crear nous materials afegint les nostres idees a materials preexistents.


En l'actualitat, l'educació oberta ja està influint en l'àmbit educatiu: hi ha milers de cursos web i altres materials didàctics disponibles lliurement des d'institucions, organitzacions i projectes en els que treballen professors d'arreu del món. Al mateix temps, institucions educatives han constituït consorcis internacionals amb l'objectiu de desenvolupar i compartir tecnologies educatives obertes, materials didàctics i repositoris lliures. Tot això és una prova de que l'accés, la creació i la compartició del coneixement està canviant i, per tant, el sistema educatiu actual també necessita un canvi. Per començar, si volem deslligar-nos del llibre de text, hem de crear un banc de recursos lliures d'elevada qualitat.

Per concloure, crec que l'educació ha de caminar cap a un model obert on qualsevol persona en el món, amb una connexió a internet, pugui accedir lliurement, sense cap restricció econòmica, tècnica o legal, a la informació científica, acadèmica i cultural que representa el coneixement humà. No volem una societat democràtica? Doncs, treballem conjuntament per democratitzar el coneixement.


Bibliografia

Berrocoso, J. (2010). El movimiento de “educación abierta” y la “universidad expandida.” Tendencias pedagógicas, (16), 157-180. Recuperat de http://www.tendenciaspedagogicas.com/Articulos/2010_16_10.pdf

McAndrew, P., Scanlon, E., & Clow, D. (2010). An Open Future for Higher Education. Educause Quarterly, 33(1), 1-8. Recuperat de http://oro.open.ac.uk/21894/1/McAndrew-_Scanlon-Clow-EQ.pdf

Brown, J. S., & Adler, R. P. (2008). Minds on Fire: Open Education, the Long Tail, and Learning 2.0. Educase Review, 43(1), 16-32. Recuperat de https://net.educause.edu/ir/library/pdf/ERM0811.pdf 
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dimarts, 13 de gener del 2015

L'ENTORN PERSONAL D'APRENENTATGE (PLE): el centre dels processos educatius

Les persones sempre han tingut un entramat de connexions socials i de fonts bàsiques de les que aprenien, és a dir, un entorn personal d'aprenentatge (PLE). Ara bé, aquest entramat ha anat canviant en funció de les fonts de coneixement fiables de les que disposàvem. Antigament tenia poca importància perquè era limitat i estàtic. No obstant, l'arribada d'internet i les tecnologies de la Web 2.0 ens ha permès l'accés a una gran quantitat d'informació de manera ràpida i senzilla. A més a més, podem filtrar-la, compartir-la, debatre-la amb altres persones i crear-ne de nova. Tot això dóna entitat i rellevància pròpia al nostre PLE, ja que ha permès que es multipliqui, es diversifiqui i es personalitzi de manera extraordinària. A partir d'aquí, podem redefinir un PLE com el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona empra de forma assídua per aprendre (Adell i Castañeda, 2010, pàg. 23). Qualsevol PLE consta de 3 parts que estan interconnectades i emergeixen d'un nexe comú (nosaltres): 
  • Llegir / Accedir a la informació: inclou les fonts d'informació a les quals accedim (premsa digital, blogs, wikis...) i les experiències (lectura, revisió de titulars, visionat audiovisual...) i els mecanismes mitjançant els quals ens informam i extraiem informació en diferents formats (recerca, curiositat, iniciativa...). 
  • Fer / Reflexionar fent: inclou totes aquelles eines (Office, Paint, blogs...), mecanismes i actituds (reflexionar, reorganitzar, sintetitzar, comentar, analitzar, publicar...) que ens permeten reconstruir el coneixement a partir de la reflexió i la transformació de la informació obtinguda prèviament. 
  • Compartir: integra la xarxa personal d'aprenentatge (PLN), és a dir, les eines (Facebook, Twitter, blogs...), els mecanismes (assertivitat, debat, diàleg...), i les activitats (fòrums, compartir vídeos i imatges...) que ens permeten compartir, reflexionar, discutir i reconstruir coneixement i dubtes mitjançant la relació amb altres persones.
Malgrat aquesta separació, no existeix cap eina exclusiva d'una única part. La classificació depèn de l'ús concret que en fem nosaltres en un moment donat. A l'hora de realitzar el meu PLE, me'n he adonat que la majoria d'eines s'inclouen en diverses parts. Per exemple, els blogs els he inclòs en les tres parts ja que consulto blocs com a font d'informació, publico entrades en un bloc personal i les comparteixo. En canvi, Twitter jo només l'he posat com a font de cerca (accés a multitud d'enllaços) i com a eina per compartir (retweets). No es significatiu per mi en quant a crear.

També m'ha servit per veure que una mateixa eina em pot servir per oci i per trobar informació i aprendre depenent del moment. Això és el cas de Youtube on hi trobem des de vídeos musicals i obres de teatre fins a vídeos explicatius i treballs acadèmics.

A més a més, me'n he adonat que l'essència del PLE es troba en la part de compartir ja que la vida d'un espai virtual l'aporta la dinamització que es fa dels recursos, suports i eines de les quals disposa. Si deixéssim de compartir informació, el PLE virtual “moriria” ja que l'espai virtual no seria útil com a eina de cerca (informació no actualitzada) ni tindria sentit reconstruir nous coneixements (partint d'informació no actualitzada). Per tant, per mantenir l'espai virtual i el PLE “viu” és imprescindible la participació activa de diferents persones i la interacció entre elles.

Sens dubte, el PLE virtual és molt més potent que el real però considero que mai el PLE virtual ha de desplaçar al real sinó que han de ser complementaris. Per tant, les xarxes social no han de desplaçar mai les relacions personals sinó que les han de complementar.


Aquí us presento el meu PLE virtual.

Mapa conceptual de les eines que conformen el meu PLE virtual. 
Creació pròpia mitjançant Popplet.Totes les imatges que hi apareixen són 
Creative Commons i s'han extret de Flickr i de Google Imatges.

Un cop realitzat el meu PLE, em pregunto: si jo aprenc emprant eines TIC, no hi aprendran els meus alumnes també? Jo diria que almenys cal provar-ho. Per tant, els professors actuals no poden donar l'esquema al PLE virtual sinó tot el contrari. Han de conèixer, manejar i enriquir el seu PLE contínuament per tal de guiar als alumnes en la recerca, filtració i creació d'informació i en la compartició d'aquesta. Cal tenir present que els alumnes d'avui en dia s'hauran d'enfrontar a contextos i problemàtiques desconegudes actualment, la qual cosa exigirà persones capaces de buscar solucions, de trobar-les, d'adaptar-les al context específic i d'aplicar-les. Tot això només serà capaç de fer-ho una persona que tingui un PLE àmpliament desenvolupat. Per tant, si volem educar per a la vida, hem de formar alumnes que coneguin el seu PLE i que siguin capaços d'anar-lo enriquint contínuament.

 

La conclusió és la mateixa que a l'entrada anterior: l'expansió del PLE virtual és una altra prova de l'anacronisme del sistema educatiu actual i, per tant, és necessari un canvi en el procés educatiu. Cal canviar la finalitat, el rol del professor, els continguts curriculars, la metodologia i l'avaluació i començar a emprar el PLE dels nostres alumnes com a centre del procés educatiu per tal que l'aprenentatge sigui més significatiu.



Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

diumenge, 30 de novembre del 2014

EL CANVI EDUCATIU ESTÀ A LES NOSTRES MANS: SOM-HI !!!

Acabada l'assignatura, és hora de fer-ne un balanç. El seu nom no em suggeria cap idea sobre els temes que tractaríem. No obstant, m'imaginava les típiques classes expositives on el professor explica el tema i els alumnes prenen apunts. Durant el desenvolupament de l'assignatura me'n he adonat que m'equivocava completament però, en aquest cas, m'ha agradat equivocar-me perquè crec que la forma com s'ha enfocat l'assignatura m'ha aportat molt més que unes simples classes expositives.

En primer lloc, he après a treballar amb twitter i instagram i anant més enllà, me'n he adonat que permeten convertir l'aprenentatge informal en formal. Qui ho hagués dit que twitter i instagram es podien emprar per ensenyar? Jo ni boja. De fet, el primer dia de classe no entenia res perquè no els hi trobava cap relació amb la docència.

En segon lloc, he après a escriure en blog i me'n he adonat que és una eina molt més dinàmica que l'Openoffice. I quines eines són més interessants per emprar a l'aula? Jo diria que motivarem més als alumnes si treballem amb eines dinàmiques.

Imatge Creative Commons extreta de Flickr. Un blog
és una eina dinàmica perquè permet complementar el text
amb links, imatges i vídeos.

 Finalment, al llarg de les sessions hem llegit el llibre 11 ideas clave: como aprender y enseñar competencias d'Antoni Zabala (2007) i n'hem fet reflexions al blog. Aquesta part m'ha servit, d'una banda per conèixer les principals característiques d'un sistema educatiu basat en competències (constructivista) i d'altra banda, per reflexionar de forma crítica sobre les limitacions del sistema educatiu actual (força tradicional encara) i la necessitat de canviar-lo. Precisament, el meu eportafoli reflecteix els canvis que considero necessaris per transformar el sistema educatiu actual en un sistema adient a les necessitats del segle XXI, partint de la idea de que cada canvi només té sentit en relació al canvi suggerit en l'entrada anterior (per exemple, no té sentit canviar el rol del professor si prèviament no canvia la finalitat del sistema educatiu). A més a més, l'eportafoli és públic i, per tant, m'ha permès compartir la meva visió amb altres companys i crear debat.

 La meva visió de l'educació ha canviat completament. Els meus coneixements previs sobre l'educació provenien de la meva etapa com a estudiant i el sistema educatiu que tenia com a referent era el tradicional. Ni tan sols, coneixia l'existència d'un model educatiu alternatiu al tradicional. Ara ja conec els dos models i en una societat, com l'actual, basada en la informació i el coneixement em quedaria amb el model constructivista. Per començar, la finalitat del sistema educatiu ha de ser educar per a la vida formant persones integralment. Això implica transmetre uns continguts explícits en el currículum però també uns continguts implícits en el currículum (educació emocional i en valors). Aquest canvi de finalitat, suposa un canvi en el rol del professor. El professor del segle XXI és un professor en xarxa. I com a tal, no es pot limitar a transmetre coneixements i preparar exàmens sinó que la seva funció ha d'anar més enllà. El professor s'ha d'encarregar de guiar a l'alumne en el seu propi aprenentatge actuant com a intermediari crític del coneixement.

Imatge Creative Commons extreta de Flickr. El professor en xarxa
amplia els seus coneixements aprofitant la varietat de recursos d'informació
que hi ha disponibles a Internet.

 A més a més, educar per a la vida vol dir formar persones competents i d'aquí sorgeix la necessitat d'introduir l'ensenyament per competències. Ensenyar per competències vol dir ensenyar conceptes, procediments i actituds (jo només coneixia els conceptes) i, tot això, partint sempre de situacions properes a l'alumne. Ara bé, el primer pas per ensenyar competències és deslligar-nos del llibre de text. Pel que fa a mi, pensava que el llibre de text era l'eina d'on sortia tot el que havíem d'ensenyar i com ho havíem de fer i, per tant, el considerava imprescindible. No obstant, me'n he adonat que el llibre de text ens dificulta l'ensenyament competencial i, per tant, nosaltres hem de buscar traduccions alternatives del currículum i deslligar-nos del llibre de text. Això suposa un canvi en la metodologia. Tenim al nostre abast infinits recursos TIC i els nostres alumnes són natius digitals, per què no emprem la tecnologia per ensenyar? Les TIC fomenten l'autonomia, la creativitat, la inclusió, la participació i la motivació i ens permeten transformar les avorrides classes expositives en dinàmiques i entretingudes. Si jo he après molt més amb la realització d'un eportafoli que no amb classes expositives, no aprendran també més els meus alumnes amb aquestes metodologies?
Imatge Creative Commons extreta de Flickr. Les TIC fomenten
l'autonomia, la creativitat, la inclusió, la participació i la motivació
i ens permeten transformar les avorrides classes expositives en
classes dinàmiques i entretingudes.

 Finalment, l'avaluació també ha de canviar. Si volem uns alumnes motivats davant la feina cal avaluar-los dia a dia. En el moment en què siguin conscients que la feina i l'actitud diària és avaluada, aleshores començaran a mostrar interès per participar i cooperar a l'aula i l'aprenentatge serà més significatiu.

Implantar un model constructivista és un repte, però ja diuen que quan més costosa és una cosa, més val la pena. Si canvia el sistema, canviaran les persones i seran més competents i si les persones són més competents la societat serà millor. Jo accepto el repte: vull ser una professora en xarxa capaç de formar persones competents.


 DIARI D’UN CANVI INEVITABLE on PhotoPeach

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

divendres, 21 de novembre del 2014

Serveixen per ensenyar les xarxes socials?

A la primera classe de processos i contextos educatius ens van demanar que ens obríssim un compte a twitter i un a l'instagram. Jo no havia emprat cap d'aquestes eines abans. Després d'acabar la primera classe no entenia res, m'esperava trobar la típica classe expositiva tradicional i em preguntava: per què em fan treballar amb això? Em serviran per alguna cosa quan treballi com a docent? El primer tweet que vaig fer mostra la visió que tenia de les xarxes socials.

Després de treballar dos mesos amb aquestes eines, la meva visió ha canviat completament.

Pel que fa a twitter, em semblava una xarxa social on els personatges famosos compartien les seves frases cèlebres i jo no tenia interès per cap personatge famós. No obstant, he descobert que té moltes altres utilitats i crec que, com a futurs docents, ens pot ajudar a millorar la nostra tasca.

En primer lloc, el professor constructivista ha de ser un professor en xarxa i crec que qualsevol professor en xarxa ha de tenir twitter. En segon lloc, hi he trobat infinites pàgines d'educació que m'han permès informar-me sobre els temes més rellevants i d'actualitat en l'àmbit educatiu. Per exemple, hi podem trobar idees per treballar les competències a l'aula, per treballar amb TICs (twitter hi té un doble paper perquè per sí mateix pot ser una eina d'ensenyament i, a més a més, ens proporciona informació sobre altres eines) i per educar amb valors entre moltes altres. A més a més, m'ha permès seguir a professionals de l'educació, conèixer i compartir experiències (blogs d'educació) i recursos educatius (cercadors digitals, aplicacions digitals, recursos per persones amb necessitats especials, etc.), ampliar els meus interessos educatius i, fins i tot, m'ha permès manifestar la meva opinió davant temes d'actualitat. En resum, twitter ens permet aprendre i ensenyar alhora.




Pel que fa a l'instagram, m'ha ajudat a clarificar de manera gràfica allò que el meu text expressava. A més a més, m'ha fet pensar i desenvolupar la creativitat per arribar a trobar una foto adient (no és tant senzill com sembla). Si a mi m'ha fet pensar potser seria una eina per fer pensar als alumnes no? I en comptes d'explicar-ho tot nosaltres, estaria bé fer-los pensar una mica (hem de formar per a la vida).


En el meu cas concret, quan parlava d'un procés competencial ho vaig exemplificar amb una fotografia d'un plat de magdalenes i crec que va quedar molt més clar que si hagués explicat la definició. En el cas del model TPAK, el vaig representar per la unió d'un llibre de text, un llibre de pedagogia i el meu portàtil, per tant, d'alguna manera vaig emprar metafòricament fotografies d'objectes.

I tot això, quines aplicacions pràctiques pot tenir a secundària? 

Doncs pel que fa a twitter, crec que els alumnes el podrien emprar com a cercador d'informació (jo també ho faig) ja que ens permet escriure paraules claus al cercador i ens surten tweets (amb enllaços a pàgines web) que contenen aquestes paraules. També trobo que pot ser útil per despertar l'esperit crític dels alumnes, ja que és una eina que permet compartir opinions i debatre amb multitud de persones.

Respecte l'instagram, des del meu punt de vista, una fotografia és un bon punt de partida per ensenyar i segurament motivarem més als alumnes si partim d'una imatge feta per ells mateixos, en comptes de partir d'una explicació teòrica. Per exemple, podríem demanar als alumnes que fessin alguna foto d'un paisatge d'Eivissa que els hi agradés i, a partir d'aquí, podríem treballar la descripció. És més motivador descriure fotografies significatives per nosaltres que no fotografies que no ens diuen res no?
Una foto publicada por Neus Riera Torres (@neusrieratorres) el

A més a més, ja vaig dir que l'avaluació ha de canviar i s'ha d'avaluar el progrés més que no el resultat. Què millor que les activitats emprant xarxes socials per avaluar el progrés? Sabem la data en què es fa la publicació i podem analitzar com evolucionen les publicacions de l'alumne a mesura que passa el temps i avaluar-ho.


Però els avantatges d'aquestes eines van més enllà, ja que podem portar als alumnes a aprendre fora i dins de l'aula. Com? Doncs, per exemple, a classe podem explicar els tipus de paraules que hi ha (adjectius, verbs, noms...) i demanar als alumnes que facin fotografies a exemples de cada tipus fora de l'aula.

En resum, tant twitter com instagram, ens serveixen per estar al dia sobre les últimes novetats d'educació i aprendre coses noves, així com, per ensenyar als nostres alumnes de forma més competencial fomentant la creativitat, l'esperit crític, la participació, la motivació i l'aprendre a aprendre.





Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris:

diumenge, 9 de novembre del 2014

COM S'AVALUEN LES COMPETÈNCIES?

La finalitat d'un sistema educatiu competencial és la formació integral de les persones, el professor ha de ser un guia i la metodologia emprada ha de permetre a l'alumne anar construint el seu coneixement. I l'avaluació? Tal i com diu la Neus Sanmartí (2010), una visió competencial de l'aprenentatge implica canviar què, com, quan i per què s'avalua. Cal passar d'una avaluació tradicional que és final i sumativa i només inclou l'heteroavaluació a una avaluació competencial que és continua i formativa i inclou l'heteroavaluació, la coavaluació i l'autoavaluació.

En què consisteix avaluar competències? En reconèixer la capacitat que un alumne ha adquirit per donar resposta a situacions, problemes o qüestions que intenten aproximar-se als problemes que es pot trobar al llarg de la vida. Per tant, qualsevol actuació avaluadora ha de partir de situacions-problemes complexos (successos, conflictes, textos científics o periodístics) que obliguin a l'alumne a intervenir per arribar a la resolució del problema o qüestió. A partir d'aquí, me'n adono que l'exposició de coneixements sobre un tema en una prova escrita i la resolució de problemes estereotipats no són útils per avaluar competències. Per exemple, el problemes de química on l'enunciat ens dóna dues variables i ens demanen la tercera no serveixen per avaluar competències perquè l'alumne simplement aplicarà de forma mecànica la fórmula per aïllar la tercera. No cal ser competent per resoldre'ls.



Quines són les finalitats d'aquesta avaluació? L'avaluació té dues finalitats: regular els aprenentatges (identificar dificultats en el procés d'ensenyament-aprenentatge i ajudar a l'alumne a trobar nous camins que li permetin solucionar-les i millorar el seu domini de les competències) i comprovar que s'ha après (Neus Sanmartí, 2010). Si volem ajudar a l'alumne a millorar no podem avaluar només la resposta que dóna davant la situació-problema. Cal anar més enllà i començar avaluant la capacitat de comprensió i d'anàlisi de la situació-problema, seguidament cal avaluar la capacitat de coneixement i de selecció de l'esquema d'actuació adequat i finalment podrem avaluar la resposta que dóna davant la situació-problema (comprovar que s'ha après).

Com s'avalua el grau d'adquisició d'una determinada competència? Les persones no són competents sinó que demostren en cada situació un major o menor grau de competència. En primer lloc, per cada competència específica (concreció d'una competència general) cal fixar uns indicadors d'assoliment d'aquesta. Aquests indicadors ens han de permetre saber el grau i la manera en què els alumnes aprenen els diferents components de la competència. A continuació, per avaluar l'aprenentatge d'una competència s'ha de crear una situació-problema que reflecteixi alhora la competència general i la competència especifica. Partint de la situació-problema cal plantejar activitats d'avaluació que ens donin informació sobre l'assoliment dels indicadors associats a aquesta activitat.

S'avaluen amb les mateixes activitats tots els components de les competències? No, la metodologia per aprendre'ls és diferent i, per tant, no es poden avaluar de la mateixa manera. Per avaluar fets podem partir de preguntes senzilles, per avaluar conceptes podem plantejar la resolució de problemes afegint informació no necessària o la definició de conceptes amb les seves pròpies paraules, per avaluar procediments s'han de buscar activitats obertes que permetin comprovar la funcionalitat que tenen els procediments pels alumnes i per avaluar actituds es tracta de situar a l'alumne davant situacions conflictives sense que sàpiga que l'estam avaluant (avaluació en excursions, quan treballa en grup, en debats...). Per exemple, si al típic problema de química li afegim informació extra a l'enunciat, aleshores l'alumne haurà de decidir quina informació li cal i quina no (la informació addicional despista), és a dir, haurà de ser competent.

Quins avantatges té l'avaluació per competències? L'avaluació per competències ha de ser el resultat de l'observació constant de les activitats que realitza l'alumne tant dins com fora de l'aula. Una avaluació constant crec que és una bona forma de motivar a l'alumnat a participar i a aprendre. Per avaluar de forma constant, en Jordi Adell ens recomana l'ús de portafolis. Tal i com diu José Luís Castillo, l'excel·lència apareix quan ens deslliguem del llibre de text i dels exàmens i comencem a emprar altres recursos que permetin l'avaluació per part dels alumnes (avaluació participativa). Un exemple d'avaluació més objectiva, justa, transparent (els criteris d'avaluació són públics) i participativa (l'alumne es pot autoavaluar) és l'ús de rúbriques per avaluar.


Per acabar, només dir que en una assignatura del màster ens van dir que l'avaluació del treball en grup que faríem seria el resultat de l'avaluació del professor, la nostra autoavaluació i l'avaluació de la resta de grups (coavaluació). Al principi no li trobava massa sentit però a mesura que vaig escrivint les entrades d'aquest blog ni començo a trobar. Partia d'una visió on el professor era l'únic que podia avaluar i ara me'n adono que també és útil l'autoavaluació i la coavaluació.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dissabte, 1 de novembre del 2014

EL TREBALL PER COMPETÈNCIES

Un cop sortim del sistema educatiu hem de ser capaços de donar resposta als problemes que ens sorgeixin al llarg de la vida (competència) però això encara no és així. Per exemple, vaig estar escolaritzada 15 anys i gairebé no havíem treballat l'expressió oral. És necessària una bona expressió oral per ser competent? Sí perquè la necessitarem en moltes situacions al llarg de la vida, per exemple, per comunicar-nos amb el nostre cap i amb els nostres clients quan treballem.
En una societat democràtica, les funcions del sistema educatiu han de ser la formació integral de les persones (model integrador) i l'orientació d'aquestes cap a l'àmbit que més s'ajusta a elles en funció de les seves capacitats i habilitats (funció orientadora). D'aquí sorgeix l'ensenyament per competències, introduït a l'entrada anterior.
Com s'aprenen aquestes competències? En primer lloc, per poder aprendre una competència aquesta ha de ser funcional i significativa, és a dir, ha de tenir sentit. O el que s'aprèn s'entén, i es domina perfectament (aprenentatge significatiu), o no es podrà emprar de manera competent davant d'una situació real determinada. La nostra estructura cognoscitiva esta configurada per esquemes de coneixement (Piaget, 1952), definits com representacions mentals que en un moment determinat té una persona d’algun objecte de coneixement. Aquests esquemes van canviant al llarg de la vida, qualsevol nou coneixement s’ha de construir a partir dels esquemes existents, coneixements previs, per tal d’adquirir significat. Per exemple, per entendre com una llavor es transforma en una planta, sembrar unes llavors i observar el procés seria una manera de donar un significat a l'aprenentatge. En segon lloc, cal partir de situacions complexes i aprendre a interpretar-les en la complexitat. Només podem aprendre esquemes d'actuació, ja que la competència com a tal es dóna davant la situació real, per exemple, en un equip de futbol cada jugador entrenarà unes accions en funció de la seva posició i a partir d'aquí haurà de saber enfrontar-se al partit. Si partim de situacions senzilles (model tradicional) no sabrem actuar davant les situacions reals (són complexes).

La dificultat d'aprendre competències no es queda aquí, ja que cada component s'aprèn d'una manera diferent: els fets s'aprenen memoritzant, els conceptes s'aprenen construint a partir d'experiències, els procediments s'aprenen fent i les actituds vivint en situacions on s'han d'emprar unes determinades actituds o unes altres. Tot això comporta una organització complexa de l'aula (grups gran, equips, treball individual) amb una gran participació dels alumnes i amb una adaptació als diferents ritmes d'aprenentatge. Per tant, el rol del professorat ha de canviar; no podem ensenyar competències instruint.



 A partir d'aquí, ens adonem que les disciplines (coneixements científics) són necessàries però no són suficients per ser competents. Alguns continguts de les competències tenen un suport disciplinar o interdisciplinar però n'hi ha d'altres que no estan sustentats per cap disciplina acadèmica (metadisciplinars). Per exemple: aprendre a ser col·laborador, crític, tolerant i solidari no tenen la base de cap disciplina científica, la qual cosa, dificulta encara més el seu ensenyament. En Zabala (2009) proposa ensenyar-les en totes les àrees (àrea comuna) mitjançant unes activitats adients segons continguts de l'àrea. Per fer-ho és vital la coordinació entre el professorat (aspecte que cal millorar) i la reflexió (s'ha de treballar en totes les àrees i reforçar-la durant les tutories).

Ensenyar competències no és senzill. Quina és la metodologia òptima per fer-ho? No hi ha una metodologia pròpia, però totes les estratègies metodològiques han de tenir un enfocament globalitzador: cal partir de situacions properes a la realitat dels alumnes, que els hi resultin interessants i que els hi plantegin preguntes (recordem les fraccions perquè ens les expliquen a partir del repartiment d'un pastis, en canvi, no recordem les equacions de segon grau perquè les expliquen de forma abstracta). La metodologia més òptima depèn de la competència que vulguem ensenyar. Podem treballar amb l'anàlisi de casos, investigacions del medi, projectes de treball i intervencions expositives convencionals. Els materials que emprem han de ser flexibles per adaptar-se als diferents ritmes d'aprenentatge. Com a materials flexibles, les TIC tenen un paper fonamental en l'ensenyament de competències.

 Com veiem, per treballar amb competències es necessiten canvis en el rol del professor, en la metodologia, en els materials emprats per ensenyar (no ens podem limitar al llibre de text) i tots aquests canvis suposaran canvis en l'avaluació. Per avaluar competències caldrà donar més importància al procés que no al resultat final.
Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)