La finalitat d'un sistema educatiu competencial és la formació
integral de les persones, el professor ha de ser un guia i la
metodologia emprada ha de permetre a l'alumne anar construint
el seu coneixement. I l'avaluació? Tal i com diu la Neus Sanmartí (2010), una visió competencial de l'aprenentatge implica canviar
què, com, quan i per què s'avalua. Cal passar d'una avaluació
tradicional que és final i sumativa i només inclou
l'heteroavaluació a una avaluació competencial que és continua i
formativa i inclou l'heteroavaluació, la coavaluació i
l'autoavaluació.
En
què consisteix avaluar competències? En reconèixer la capacitat
que un alumne ha adquirit per donar resposta a situacions, problemes
o qüestions que intenten aproximar-se als problemes que es pot
trobar al llarg de la vida. Per tant, qualsevol actuació avaluadora
ha de partir de situacions-problemes complexos (successos,
conflictes, textos científics o periodístics) que obliguin a
l'alumne a intervenir per arribar a la resolució del problema o
qüestió. A partir d'aquí, me'n adono que l'exposició de
coneixements sobre un tema en una prova escrita i la resolució de
problemes estereotipats no són útils per avaluar competències. Per
exemple, el problemes de química on l'enunciat ens dóna dues
variables i ens demanen la tercera no serveixen per avaluar
competències perquè l'alumne simplement aplicarà de forma mecànica
la fórmula per aïllar la tercera. No cal ser competent per
resoldre'ls.
Quines
són les finalitats d'aquesta avaluació? L'avaluació té dues
finalitats: regular els aprenentatges (identificar dificultats en el
procés d'ensenyament-aprenentatge i ajudar a l'alumne a
trobar nous camins que li permetin solucionar-les i millorar el seu
domini de les competències) i comprovar que s'ha après (Neus Sanmartí, 2010). Si volem ajudar a l'alumne a millorar no podem
avaluar només la resposta que dóna davant la situació-problema.
Cal anar més enllà i començar avaluant la capacitat de comprensió
i d'anàlisi de la situació-problema, seguidament cal avaluar la
capacitat de coneixement i de selecció de l'esquema d'actuació
adequat i finalment podrem avaluar la resposta que dóna davant la
situació-problema (comprovar que s'ha après).
Com
s'avalua el grau d'adquisició d'una determinada competència? Les
persones no són competents sinó que demostren en cada situació un
major o menor grau de competència. En primer lloc, per cada
competència específica (concreció d'una competència general) cal
fixar uns indicadors d'assoliment d'aquesta. Aquests
indicadors ens han de permetre saber el grau i la manera en què els
alumnes aprenen els diferents components de la competència. A
continuació, per avaluar l'aprenentatge d'una competència s'ha de
crear una situació-problema que reflecteixi alhora la competència
general i la competència especifica. Partint de la situació-problema
cal plantejar activitats d'avaluació que ens donin informació sobre
l'assoliment dels indicadors associats a aquesta activitat.
S'avaluen
amb les mateixes activitats tots els components de les competències?
No, la metodologia per aprendre'ls és diferent i, per tant, no es
poden avaluar de la mateixa manera. Per avaluar fets podem partir de
preguntes senzilles, per avaluar conceptes podem plantejar la
resolució de problemes afegint informació no necessària o la
definició de conceptes amb les seves pròpies paraules, per avaluar
procediments s'han de buscar activitats obertes que permetin
comprovar la funcionalitat que tenen els procediments pels alumnes i
per avaluar actituds es tracta de situar a l'alumne davant situacions
conflictives sense que sàpiga que l'estam avaluant (avaluació en
excursions, quan treballa en grup, en debats...). Per
exemple, si al típic problema de química li afegim informació
extra a l'enunciat, aleshores l'alumne haurà de decidir quina
informació li cal i quina no (la informació addicional despista),
és a dir, haurà de ser competent.
Quins
avantatges té l'avaluació per competències? L'avaluació per
competències ha de ser el resultat de l'observació constant
de les activitats que realitza l'alumne tant dins com fora de l'aula.
Una avaluació constant crec que és una bona forma de motivar a
l'alumnat a participar i a aprendre. Per avaluar de forma constant,
en Jordi Adell ens recomana l'ús de portafolis. Tal
i com diu José Luís Castillo, l'excel·lència apareix quan
ens deslliguem del llibre de text i dels exàmens i comencem a emprar
altres recursos que permetin l'avaluació per part dels alumnes
(avaluació participativa). Un exemple d'avaluació més objectiva,
justa, transparent (els criteris d'avaluació són públics) i
participativa (l'alumne es pot autoavaluar) és l'ús de rúbriques
per avaluar.
Per
acabar, només dir que en una assignatura del màster ens van dir que
l'avaluació del treball en grup que faríem seria el resultat de
l'avaluació del professor, la nostra autoavaluació i l'avaluació
de la resta de grups (coavaluació). Al principi no li trobava massa
sentit però a mesura que vaig escrivint les entrades d'aquest blog
ni començo a trobar. Partia d'una visió on el professor era l'únic
que podia avaluar i ara me'n adono que també és útil
l'autoavaluació i la coavaluació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada