dimarts, 13 de gener del 2015

L'ENTORN PERSONAL D'APRENENTATGE (PLE): el centre dels processos educatius

Les persones sempre han tingut un entramat de connexions socials i de fonts bàsiques de les que aprenien, és a dir, un entorn personal d'aprenentatge (PLE). Ara bé, aquest entramat ha anat canviant en funció de les fonts de coneixement fiables de les que disposàvem. Antigament tenia poca importància perquè era limitat i estàtic. No obstant, l'arribada d'internet i les tecnologies de la Web 2.0 ens ha permès l'accés a una gran quantitat d'informació de manera ràpida i senzilla. A més a més, podem filtrar-la, compartir-la, debatre-la amb altres persones i crear-ne de nova. Tot això dóna entitat i rellevància pròpia al nostre PLE, ja que ha permès que es multipliqui, es diversifiqui i es personalitzi de manera extraordinària. A partir d'aquí, podem redefinir un PLE com el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona empra de forma assídua per aprendre (Adell i Castañeda, 2010, pàg. 23). Qualsevol PLE consta de 3 parts que estan interconnectades i emergeixen d'un nexe comú (nosaltres): 
  • Llegir / Accedir a la informació: inclou les fonts d'informació a les quals accedim (premsa digital, blogs, wikis...) i les experiències (lectura, revisió de titulars, visionat audiovisual...) i els mecanismes mitjançant els quals ens informam i extraiem informació en diferents formats (recerca, curiositat, iniciativa...). 
  • Fer / Reflexionar fent: inclou totes aquelles eines (Office, Paint, blogs...), mecanismes i actituds (reflexionar, reorganitzar, sintetitzar, comentar, analitzar, publicar...) que ens permeten reconstruir el coneixement a partir de la reflexió i la transformació de la informació obtinguda prèviament. 
  • Compartir: integra la xarxa personal d'aprenentatge (PLN), és a dir, les eines (Facebook, Twitter, blogs...), els mecanismes (assertivitat, debat, diàleg...), i les activitats (fòrums, compartir vídeos i imatges...) que ens permeten compartir, reflexionar, discutir i reconstruir coneixement i dubtes mitjançant la relació amb altres persones.
Malgrat aquesta separació, no existeix cap eina exclusiva d'una única part. La classificació depèn de l'ús concret que en fem nosaltres en un moment donat. A l'hora de realitzar el meu PLE, me'n he adonat que la majoria d'eines s'inclouen en diverses parts. Per exemple, els blogs els he inclòs en les tres parts ja que consulto blocs com a font d'informació, publico entrades en un bloc personal i les comparteixo. En canvi, Twitter jo només l'he posat com a font de cerca (accés a multitud d'enllaços) i com a eina per compartir (retweets). No es significatiu per mi en quant a crear.

També m'ha servit per veure que una mateixa eina em pot servir per oci i per trobar informació i aprendre depenent del moment. Això és el cas de Youtube on hi trobem des de vídeos musicals i obres de teatre fins a vídeos explicatius i treballs acadèmics.

A més a més, me'n he adonat que l'essència del PLE es troba en la part de compartir ja que la vida d'un espai virtual l'aporta la dinamització que es fa dels recursos, suports i eines de les quals disposa. Si deixéssim de compartir informació, el PLE virtual “moriria” ja que l'espai virtual no seria útil com a eina de cerca (informació no actualitzada) ni tindria sentit reconstruir nous coneixements (partint d'informació no actualitzada). Per tant, per mantenir l'espai virtual i el PLE “viu” és imprescindible la participació activa de diferents persones i la interacció entre elles.

Sens dubte, el PLE virtual és molt més potent que el real però considero que mai el PLE virtual ha de desplaçar al real sinó que han de ser complementaris. Per tant, les xarxes social no han de desplaçar mai les relacions personals sinó que les han de complementar.


Aquí us presento el meu PLE virtual.

Mapa conceptual de les eines que conformen el meu PLE virtual. 
Creació pròpia mitjançant Popplet.Totes les imatges que hi apareixen són 
Creative Commons i s'han extret de Flickr i de Google Imatges.

Un cop realitzat el meu PLE, em pregunto: si jo aprenc emprant eines TIC, no hi aprendran els meus alumnes també? Jo diria que almenys cal provar-ho. Per tant, els professors actuals no poden donar l'esquema al PLE virtual sinó tot el contrari. Han de conèixer, manejar i enriquir el seu PLE contínuament per tal de guiar als alumnes en la recerca, filtració i creació d'informació i en la compartició d'aquesta. Cal tenir present que els alumnes d'avui en dia s'hauran d'enfrontar a contextos i problemàtiques desconegudes actualment, la qual cosa exigirà persones capaces de buscar solucions, de trobar-les, d'adaptar-les al context específic i d'aplicar-les. Tot això només serà capaç de fer-ho una persona que tingui un PLE àmpliament desenvolupat. Per tant, si volem educar per a la vida, hem de formar alumnes que coneguin el seu PLE i que siguin capaços d'anar-lo enriquint contínuament.

 

La conclusió és la mateixa que a l'entrada anterior: l'expansió del PLE virtual és una altra prova de l'anacronisme del sistema educatiu actual i, per tant, és necessari un canvi en el procés educatiu. Cal canviar la finalitat, el rol del professor, els continguts curriculars, la metodologia i l'avaluació i començar a emprar el PLE dels nostres alumnes com a centre del procés educatiu per tal que l'aprenentatge sigui més significatiu.



Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)