EL TREBALL PER COMPETÈNCIES

Un cop sortim del sistema educatiu hem de ser capaços de donar resposta als problemes que ens sorgeixin al llarg de la vida (competència) però això encara no és així. Per exemple, vaig estar escolaritzada 15 anys i gairebé no havíem treballat l'expressió oral. És necessària una bona expressió oral per ser competent? Sí perquè la necessitarem en moltes situacions al llarg de la vida, per exemple, per comunicar-nos amb el nostre cap i amb els nostres clients quan treballem.

En una societat democràtica, les funcions del sistema educatiu han de ser la formació integral de les persones (model integrador) i l'orientació d'aquestes cap a l'àmbit que més s'ajusta a elles en funció de les seves capacitats i habilitats (funció orientadora). D'aquí sorgeix l'ensenyament per competències, introduït a l'entrada anterior.

Com s'aprenen aquestes competències? En primer lloc, per poder aprendre una competència aquesta ha de ser funcional i significativa, és a dir, ha de tenir sentit. O el que s'aprèn s'entén, i es domina perfectament (aprenentatge significatiu), o no es podrà emprar de manera competent davant d'una situació real determinada. La nostra estructura cognoscitiva esta configurada per esquemes de coneixement (Piaget, 1952), definits com representacions mentals que en un moment determinat té una persona d’algun objecte de coneixement. Aquests esquemes van canviant al llarg de la vida, qualsevol nou coneixement s’ha de construir a partir dels esquemes existents, coneixements previs, per tal d’adquirir significat. Per exemple, per entendre com una llavor es transforma en una planta, sembrar unes llavors i observar el procés seria una manera de donar un significat a l'aprenentatge. En segon lloc, cal partir de situacions complexes i aprendre a interpretar-les en la complexitat. Només podem aprendre esquemes d'actuació, ja que la competència com a tal es dóna davant la situació real, per exemple, en un equip de futbol cada jugador entrenarà unes accions en funció de la seva posició i a partir d'aquí haurà de saber enfrontar-se al partit. Si partim de situacions senzilles (model tradicional) no sabrem actuar davant les situacions reals (són complexes).

La dificultat d'aprendre competències no es queda aquí, ja que cada component s'aprèn d'una manera diferent: els fets s'aprenen memoritzant, els conceptes s'aprenen construint a partir d'experiències, els procediments s'aprenen fent i les actituds vivint en situacions on s'han d'emprar unes determinades actituds o unes altres. Tot això comporta una organització complexa de l'aula (grups gran, equips, treball individual) amb una gran participació dels alumnes i amb una adaptació als diferents ritmes d'aprenentatge. Per tant, el rol del professorat ha de canviar; no podem ensenyar competències instruint.

Per fer magdalenes hem de ser competents. Ens calen uns conceptes (concepte magdalena, ingredients), uns procediments (pesar els ingredients, barrejar amb la batidora...) i unes actituds (cuinar amb amor). #competencies #edubateMA

Una foto publicada por Neus Riera Torres (@neusrieratorres) el Nov 11, 2014 at 10:33 P

A partir d'aquí, ens adonem que les disciplines (coneixements científics) són necessàries però no són suficients per ser competents. Alguns continguts de les competències tenen un suport disciplinar o interdisciplinar però n'hi ha d'altres que no estan sustentats per cap disciplina acadèmica (metadisciplinars). Per exemple: aprendre a ser col·laborador, crític, tolerant i solidari no tenen la base de cap disciplina científica, la qual cosa, dificulta encara més el seu ensenyament. En Zabala (2009) proposa ensenyar-les en totes les àrees (àrea comuna) mitjançant unes activitats adients segons continguts de l'àrea. Per fer-ho és vital la coordinació entre el professorat (aspecte que cal millorar) i la reflexió (s'ha de treballar en totes les àrees i reforçar-la durant les tutories).

Ensenyar competències no és senzill. Quina és la metodologia òptima per fer-ho? No hi ha una metodologia pròpia, però totes les estratègies metodològiques han de tenir un enfocament globalitzador: cal partir de situacions properes a la realitat dels alumnes, que els hi resultin interessants i que els hi plantegin preguntes (recordem les fraccions perquè ens les expliquen a partir del repartiment d'un pastis, en canvi, no recordem les equacions de segon grau perquè les expliquen de forma abstracta). La metodologia més òptima depèn de la competència que vulguem ensenyar. Podem treballar amb l'anàlisi de casos, investigacions del medi, projectes de treball i intervencions expositives convencionals. Els materials que emprem han de ser flexibles per adaptar-se als diferents ritmes d'aprenentatge. Com a materials flexibles, les TIC tenen un paper fonamental en l'ensenyament de competències.

Com veiem, per treballar amb competències es necessiten canvis en el rol del professor, en la metodologia, en els materials emprats per ensenyar (no ens podem limitar al llibre de text) i tots aquests canvis suposaran canvis en l'avaluació. Per avaluar competències caldrà donar més importància al procés que no al resultat final.

DT