divendres, 30 de gener del 2015

Caminant cap a la democratització del coneixement: l'educació en obert

L'educació oberta (open education) pretén modificar la forma amb la qual els autors, professors i estudiants interaccionen amb el coneixement. Es fonamenta en el moviment del “Software Lliure” (Open Source) que desenvolupa eines tecnològiques sota els principis de llibertat d'ús, de distribució, d'estudi i de modificació. A partir d'aquí, s'amplia el concepte a la llibertat per emprar, difondre, aprendre i adaptar qualsevol tipus de material didàctic (apunts, llibres de text, presentacions, programacions o unitats didàctiques, bibliografies, animacions, simulacions, vídeos, àudios, etc). Tots aquests documents o materials d'accés lliures i normalment llicència oberta es denominen recursos educatius oberts (open educational resources).

 El moviment de l'educació oberta es basa en els següents principis:
  • El coneixement ha de ser lliure i obert per emprar-lo i reutilitzar-lo.
  • S'ha de fomentar i facilitar la col·laboració en la construcció i reelaboració del coneixement.
  • Compartir coneixements ha de ser recompensat per la seva contribució a l'educació i a la investigació.
  • La innovació educativa necessita comunitats de pràctica i reflexió que aportin recursos educatius lliures.
L'educació oberta ens ofereix molts avantatges. En primer lloc, permet accedir a tothom al coneixement de manera senzilla i gratuïta. Això té importància si tenim en compte que avui en dia existeixen milions de persones qualificades per accedir a la universitat i no ho poden fer degut a limitacions econòmiques o d'espai. També permet la incorporació de nous creadors amb coneixements valuosos i innovadors que no tenen accés al limitat món editorial tradicional. A més a més, afavoreix la reducció de l'elevat cost dels materials per a l'ensenyament, especialment, els llibres de text impresos. Un altre avantatge és la possibilitat d'actualització immediata dels materials didàctics.


No obstant, encara ha de superar diversos desafiaments. En primer lloc, molts recursos educatius lliures es troben en format PDF, impedint l'edició i reutilització d'aquests i reprimint la innovació sobre els materials. D'altra banda, ens trobem davant una important fragmentació de l'oferta i crec que seria necessari centralitzar-la creant infraestructures úniques per cada tipus de material (recerca senzilla del material que busquem), així com, facilitar el treball cooperatiu entre professionals de la mateixa branca (material de millor qualitat). Ara bé, degut al seu elevat cost, és difícil desplegar i mantenir indefinidament les infraestructures i la connectivitat necessàries per tal que els recursos siguin accessibles al gran públic. Un altre aspecte important a millorar és la qualitat dels recursos ja que es troben en nivells de qualitat molt diversos. Caldria trobar uns indicadors d'avaluació de la qualitat fiables i aplicar-los a qualsevol material abans de compartir-lo.



Why Open Education Matters from Blink Tower on Vimeo.


Estretament relacionades amb l'educació oberta sorgeixen les llicències Creative Commons. Pel meu blog, he triat una llicència Creative Commons que implica reconeixement, ús no comercial i compartir igual ja que considero que seria injust que algú emprès el material que he creat amb finalitats lucratives i també trobo que qualsevol obra derivada de la meva ha de portar la mateixa llicència per assegurar-me els mateixos drets i deures que les persones que emprin els meus materials (si jo et deixo accedir i modificar els meus materials, crec que em mereixo poder accedir als teus i poder-los modificar). A més a més, considero que aquest tipus de llicència fomenta la creativitat ja que podem crear nous materials afegint les nostres idees a materials preexistents.




En l'actualitat, l'educació oberta ja està influint en l'àmbit educatiu: hi ha milers de cursos web i altres materials didàctics disponibles lliurement des d'institucions, organitzacions i projectes en els que treballen professors d'arreu del món. Al mateix temps, institucions educatives han constituït consorcis internacionals amb l'objectiu de desenvolupar i compartir tecnologies educatives obertes, materials didàctics i repositoris lliures. Tot això és una prova de que l'accés, la creació i la compartició del coneixement està canviant i, per tant, el sistema educatiu actual també necessita un canvi. Per començar, si volem deslligar-nos del llibre de text, hem de crear un banc de recursos lliures d'elevada qualitat.

Per concloure, crec que l'educació ha de caminar cap a un model obert on qualsevol persona en el món, amb una connexió a internet, pugui accedir lliurement, sense cap restricció econòmica, tècnica o legal, a la informació científica, acadèmica i cultural que representa el coneixement humà. No volem una societat democràtica? Doncs, treballem conjuntament per democratitzar el coneixement.


Bibliografia

Berrocoso, J. (2010). El movimiento de “educación abierta” y la “universidad expandida.” Tendencias pedagógicas, (16), 157-180. Recuperat de http://www.tendenciaspedagogicas.com/Articulos/2010_16_10.pdf

McAndrew, P., Scanlon, E., & Clow, D. (2010). An Open Future for Higher Education. Educause Quarterly, 33(1), 1-8. Recuperat de http://oro.open.ac.uk/21894/1/McAndrew-_Scanlon-Clow-EQ.pdf

Brown, J. S., & Adler, R. P. (2008). Minds on Fire: Open Education, the Long Tail, and Learning 2.0. Educase Review, 43(1), 16-32. Recuperat de https://net.educause.edu/ir/library/pdf/ERM0811.pdf 

dimarts, 13 de gener del 2015

L'ENTORN PERSONAL D'APRENENTATGE (PLE): el centre dels processos educatius

Les persones sempre han tingut un entramat de connexions socials i de fonts bàsiques de les que aprenien, és a dir, un entorn personal d'aprenentatge (PLE). Ara bé, aquest entramat ha anat canviant en funció de les fonts de coneixement fiables de les que disposàvem. Antigament tenia poca importància perquè era limitat i estàtic. No obstant, l'arribada d'internet i les tecnologies de la Web 2.0 ens ha permès l'accés a una gran quantitat d'informació de manera ràpida i senzilla. A més a més, podem filtrar-la, compartir-la, debatre-la amb altres persones i crear-ne de nova. Tot això dóna entitat i rellevància pròpia al nostre PLE, ja que ha permès que es multipliqui, es diversifiqui i es personalitzi de manera extraordinària. A partir d'aquí, podem redefinir un PLE com el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona empra de forma assídua per aprendre (Adell i Castañeda, 2010, pàg. 23). Qualsevol PLE consta de 3 parts que estan interconnectades i emergeixen d'un nexe comú (nosaltres): 
  • Llegir / Accedir a la informació: inclou les fonts d'informació a les quals accedim (premsa digital, blogs, wikis...) i les experiències (lectura, revisió de titulars, visionat audiovisual...) i els mecanismes mitjançant els quals ens informam i extraiem informació en diferents formats (recerca, curiositat, iniciativa...). 
  • Fer / Reflexionar fent: inclou totes aquelles eines (Office, Paint, blogs...), mecanismes i actituds (reflexionar, reorganitzar, sintetitzar, comentar, analitzar, publicar...) que ens permeten reconstruir el coneixement a partir de la reflexió i la transformació de la informació obtinguda prèviament. 
  • Compartir: integra la xarxa personal d'aprenentatge (PLN), és a dir, les eines (Facebook, Twitter, blogs...), els mecanismes (assertivitat, debat, diàleg...), i les activitats (fòrums, compartir vídeos i imatges...) que ens permeten compartir, reflexionar, discutir i reconstruir coneixement i dubtes mitjançant la relació amb altres persones.
Malgrat aquesta separació, no existeix cap eina exclusiva d'una única part. La classificació depèn de l'ús concret que en fem nosaltres en un moment donat. A l'hora de realitzar el meu PLE, me'n he adonat que la majoria d'eines s'inclouen en diverses parts. Per exemple, els blogs els he inclòs en les tres parts ja que consulto blocs com a font d'informació, publico entrades en un bloc personal i les comparteixo. En canvi, Twitter jo només l'he posat com a font de cerca (accés a multitud d'enllaços) i com a eina per compartir (retweets). No es significatiu per mi en quant a crear.

També m'ha servit per veure que una mateixa eina em pot servir per oci i per trobar informació i aprendre depenent del moment. Això és el cas de Youtube on hi trobem des de vídeos musicals i obres de teatre fins a vídeos explicatius i treballs acadèmics.

A més a més, me'n he adonat que l'essència del PLE es troba en la part de compartir ja que la vida d'un espai virtual l'aporta la dinamització que es fa dels recursos, suports i eines de les quals disposa. Si deixéssim de compartir informació, el PLE virtual “moriria” ja que l'espai virtual no seria útil com a eina de cerca (informació no actualitzada) ni tindria sentit reconstruir nous coneixements (partint d'informació no actualitzada). Per tant, per mantenir l'espai virtual i el PLE “viu” és imprescindible la participació activa de diferents persones i la interacció entre elles.

Sens dubte, el PLE virtual és molt més potent que el real però considero que mai el PLE virtual ha de desplaçar al real sinó que han de ser complementaris. Per tant, les xarxes social no han de desplaçar mai les relacions personals sinó que les han de complementar.


Aquí us presento el meu PLE virtual.

Mapa conceptual de les eines que conformen el meu PLE virtual. 
Creació pròpia mitjançant Popplet.Totes les imatges que hi apareixen són 
Creative Commons i s'han extret de Flickr i de Google Imatges.

Un cop realitzat el meu PLE, em pregunto: si jo aprenc emprant eines TIC, no hi aprendran els meus alumnes també? Jo diria que almenys cal provar-ho. Per tant, els professors actuals no poden donar l'esquema al PLE virtual sinó tot el contrari. Han de conèixer, manejar i enriquir el seu PLE contínuament per tal de guiar als alumnes en la recerca, filtració i creació d'informació i en la compartició d'aquesta. Cal tenir present que els alumnes d'avui en dia s'hauran d'enfrontar a contextos i problemàtiques desconegudes actualment, la qual cosa exigirà persones capaces de buscar solucions, de trobar-les, d'adaptar-les al context específic i d'aplicar-les. Tot això només serà capaç de fer-ho una persona que tingui un PLE àmpliament desenvolupat. Per tant, si volem educar per a la vida, hem de formar alumnes que coneguin el seu PLE i que siguin capaços d'anar-lo enriquint contínuament.

 


La conclusió és la mateixa que a l'entrada anterior: l'expansió del PLE virtual és una altra prova de l'anacronisme del sistema educatiu actual i, per tant, és necessari un canvi en el procés educatiu. Cal canviar la finalitat, el rol del professor, els continguts curriculars, la metodologia i l'avaluació i començar a emprar el PLE dels nostres alumnes com a centre del procés educatiu per tal que l'aprenentatge sigui més significatiu.