LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I EL CURRÍCULUM

Les finalitats del sistema educatiu han d'anar dirigides al desenvolupament de totes aquelles competències de l'ésser humà necessàries per donar resposta als problemes que es trobi al llarg de la vida, entenent per competència la capacitat o habilitat de realitzar tasques o de fer front a situacions diverses de forma eficient en un context determinat. Segons en Zabala, les competències escolars han de comprendre l'àmbit social (participar en la transformació de la societat), interpersonal (relacionar-se, comunicar-se, cooperar i participar amb els altres), personal (exercir l'autonomia, la cooperació, la llibertat i la creativitat) i professional (exercir una tasca professional).

Llavors, com s'assoleixen aquestes competències? Per ser competent ens calen coneixements (saber) interrelacionats amb habilitats (saber fer) i actituds (ser). En primer lloc, el rol del professorat ha de canviar. En un model educatiu on els alumnes són passius i el professor és el transmissor del coneixement s'assoleixen coneixements (fets, conceptes i sistemes conceptuals) però l'adquisició d'habilitats i d'actituds, encara que no menys important, és limitada. En el meu cas, no recordo que mai ens haguessin dit a classe que havíem de ser creatius, participatius en la societat o cooperatius i, per tant, tampoc ens ensenyaven a ser-ho. Si volem uns alumnes competents en tots els àmbits, necessitem un model on els alumnes siguin actius i el professor ensenyi, ensenyi a fer i ensenyi a ser. Les habilitats i les actituds només es poden aprendre de forma activa: no aprendrem a ser creatius si no ens demanen realitzar activitats creatives i ens donen les eines adients, no aprendrem a ser cooperatius si no ens fan treballar en equip.... Aquí entra en joc la metodologia que haurà d'emprar el professor. Es tracta de buscar metodologies que vagin més enllà del llibre de text, com ara, treballs en grup, exposicions i l'ús de les TIC.

Anar més enllà del llibre de text? Sí, suposa un dilema pel professor. Ha de decidir entre el què i el com: seguir amb la metodologia tradicional i acabar el llibre o realitzar activitats alternatives emprant una metodologia nova (debats, exposicions o blogs) que motiva més als alumnes però no acabar el llibre. Normalment guanya el què: el llibre de text és el currículum i, per tant, s'han de donar tots els continguts del llibre ja que són els obligatoris segons la llei i, a més a més, són necessaris per passar als nivells superiors (sistema educatiu selectiu i propedèutic). Tots recordarem frases per part dels nostres professors com ara: “Hem d'acabar el llibre perquè sinó l'any que ve anireu perduts”, “Farem unes classes extres abans de selectivitat per acabar d'explicar el que ens ha quedat” o “A final de curs tindreu més deures perquè sinó no podrem acabar tot el temari. El professor és un esclau a les ordres del currículum i, per tant, del llibre de text.

Si volem aconseguir un sistema educatiu adient a les necessitats del segle XXI el primer pas és deslligar el professor del llibre de text.

És hora de deslligar el professor del llibre de text. Els alumnes ens ho agrairan i els boscos també. #edubateMA

Una foto publicada por Neus Riera Torres (@neusrieratorres) el Oct 10, 2014 at 12:29 PDT

És possible deslligar el professor del llibre de text? Sí, perquè el llibre de text és una manera de concretar el currículum però no és l'única (hi ha escoles que treballen per projectes i compleixen el currículum). El currículum és un marc flexible i obert que s'ha de contextualitzar. El professor és l'encarregat d'adequar el currículum al context educatiu seleccionant allò que és rellevant, així com, la metodologia i les activitats més adients per ensenyar-ho agafant com a referència les competències bàsiques.

Imatge Creattive Commons de flickr. Podríem treballar
els continguts del currículum emprant una tablet en
comptes del llibre de text. La tablet permet realitzar
activitats més dinàmiques que motiven més als alumnes.

Està realment interessat el professor en deslligar-se del llibre de text? Molts professors es justifiquen dient que el currículum és molt llarg i només hi ha temps de fer les activitats del llibre i molts cops ni amb la metodologia més tradicional dóna temps d'acabar-lo. És cert que el currículum és llarg i està saturat de continguts però crec que no és raó suficient per no deslligar-se del llibre. Parlant en general, jo diria que el professor no està interessat en deslligar-se del llibre de text. És molt més còmode cenyir-se al llibre de text que no buscar recursos alternatius, noves metodologies i noves formes d'avaluar. 

EL ROL DEL PROFESSORAT: DE FAR A GUIA

En una aula tradicional el professor és l'amo del coneixement i el model a seguir. El seu principal rol consisteix en transmetre aquest coneixement, basant-se en una xarxa reduïda de fonts d'informació.

Al llarg del segle XXI les innovacions tecnològiques han tingut un gran impacte en la nostra societat i s'han començat a veure com una eina útil en la docència. A partir d'aquí sorgeix el concepte de professor en xarxa. El professor en xarxa és aquell que segueix el model TPAK.

El professor en xarxa #modelTPAK #edubateMA

A photo posted by

L'aparició de la tecnologia en l'àmbit educatiu ha trastocat el rol docent basat en l'aula. El professor deixa de tenir el control sobre el coneixement (professor tradicional) i passa a tenir-hi influència (professor en xarxa). Estic d'acord amb en Santos Guerra: ser professor és complicat. No obstant, quan el professor perd el protagonisme en el procés d'ensenyament – aprenentatge el seu rol esdevé encara més complex. És més senzill transmetre uns continguts a uns alumnes passius i avaluar el resultat que no guiar la recerca de forma eficient d'aquests continguts a uns alumnes actius i avaluar el procés. 

En un entorn d'aprenentatge en xarxa el professor passa a tenir un rol ben diferent. S'encarrega de: guiar l'alumne en el seu propi aprenentatge, crear espais mitjançant els quals l'alumne pugui explorar, connectar i anar creant el seu propi coneixement, modelar el procés d'aprenentatge (ensenyar a aprendre), actuar com a filtre de la informació, curar el contingut (ser l'intermediari crític del coneixement), obrir camins cap a nous recursos (wikis, blogs, xarxes socials...) i donar sentit en la societat (Siemens, 2010). Amb aquest canvi de rol es pretén assolir una formació integral de l'alumne.

És realment necessari aquest canvi en el rol del professorat? Sí, és necessari un canvi en el rol del professorat lligat a un canvi en les finalitats del sistema educatiu. Segon Francesco Tonucci, la missió principal de l'escola ja no és ensenyar coses, Internet ho fa millor. L'escola ha de ser un lloc on s'aprengui a emprar correctament les TIC, on es transmeti un mètode de treball científica, on es fomenti el coneixement crític i on s'aprengui a treballar en equip.

El sistema educatiu actual és anacrònic. Els alumnes estan farts de memoritzar continguts que poden trobar fàcilment a la xarxa. El professor tradicional els avorreix i els desmotiva. En el meu cas, recordo les classes de música on ens feien memoritzar les característiques de diversos instruments musicals. Jo em preguntava: “Per què he de memoritzar coses que no m'agraden, no se'm donen bé i no els hi veig cap aplicació pràctica?

Els alumnes d'avui en dia necessiten un professor creatiu, capaç de motivar-los a aprendre i d'educar-los per a la vida. Ells ja tenen les habilitats tècniques necessàries per treballar amb les TIC. Només els hi fa falta un guia que els ensenyi a aprendre emprant aquestes eines. Partint d'aquí, el professor ideal seria el professor en xarxa. Ara bé, respon el sistema educatiu actual a les necessitats d'un model educatiu en xarxa? Des del meu punt de vista, diria que no i crec que, a nivell pràctic, seria complicat treballar en un entorn d'aprenentatge en xarxa (aules amb molts alumnes, currículum ple de continguts, temps de les classes reduït...). No obstant, està a les nostres mans buscar alternatives que motivin als alumnes i tinguin cabuda en el model educatiu actual.

ÉS L'HORA D'UN CANVI EDUCATIU

A la primera classe d'aquest màster ens van dir que cada setmana hauríem d'escriure una entrada en un blog, pujar fotos fetes per nosaltres a l'instagram i fer comentaris al twitter. Vaig sortir ben sorpresa de classe i crec que a la majoria dels meus companys els hi va passar el mateix. Ho vaig estar comentant amb diversos amics que són mestres i tampoc ho entenien, els hi semblava molt estrany i fins i tot poc útil. La major part de la societat té encara una visió tradicional de l'educació. L'educació que ens han transmès a nosaltres presentava caràcter selectiu i propedèutic. Es tractava de saber per saber, d'anar memoritzant una sèrie de conceptes poc pràctics que després s'avaluaven en una prova teòrica i al cap d'un parell de setmanes ja no els recordàvem. Ens estaven fent competents en aspectes que la major part de nosaltres no empraríem per res en el futur. L'objectiu era anar seleccionant els alumnes aptes per cursar posteriorment estudis universitaris. 

Malauradament, encara està bastant estès en la nostra societat aquest tipus de sistema educatiu. Però, és realment democràtic aquest tipus de sistema educatiu? Pot créixer i progressar una societat regida per aquest model educatiu? Des del meu punt de vista diria que no perquè en una societat democràtica l'ensenyament ha de ser per tothom, independentment de les seves possibilitats professionals. Un model selectiu i propedèutic fomenta les desigualtats socials. 

A partir d'aquí, se'ns planteja la necessitat d'un model d'ensenyament nou que tingui com a finalitat la formació integral de les persones, és a dir, una escola que formi en totes les capacitats dels éssers humans per tal de poder donar resposta als problemes que ens sorgeixin al llarg de la vida. Degut als continus canvis socials i a la competitivitat econòmica entre els diferents països si volem progressar necessitem una societat on els ciutadans estiguin formats en tots els àmbits (professional però també social, personal...). Com podem aconseguir arribar a una societat així? Doncs a partir d'un model educatiu constructivista: un model basat en competències on el professor guia l'aprenentatge però és el propi alumne qui el va construint. És un model apte per a tothom perquè cadascú construeix el seu propi aprenentatge a partir dels coneixements previs que tenia. Dintre d'aquest model són molt emprades les eines TIC com a recurs per ensenyar. Si volem aquest model educatiu ara és l'hora; estem immersos en una revolució tecnològica i què millor que emprar les eines tecnològiques com a font d'aprenentatge?

I parlant de les TIC no només és feina dels alumnes familiaritzar-se i aprendre amb aquesta metodologia; els futurs professors també ho hem de fer. Comencem!

L'inici d'un llarg camí

Hola a tots i benvinguts al meu blog. Sóc la Neus Riera i aniré omplint aquest blog durant l'assignatura de Processos i contextos educatius del màster en formació del professorat.

Vaig estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona i ja de bon principi tenia la idea de fer aquest màster perquè sempre m'ha agradat ensenyar. De moment amb la carrera només tinc oberta la porta a la investigació i al món sanitari i crec que aquest màster em pot obrir noves portes completament diferents.

No hagués dit mai que en una classe de màster en formació del professorat ens farien obrir un blog, un compte de twitter i fins i tot un compte d'instagram. No obstant, les noves tecnologies estan a l'ordre del dia i cada vegada cobraran més importància en l'àmbit de la docència per tant és important familiaritzar-nos amb elles. Quan em toqui a mi fer de professora m'agradaria incloure les noves tecnologies a les meves classes per tal de fer-les més amenes i entenedores però sense perdre l'essència dels mètodes tradicionals.

                                                            https://flic.kr/p/bjV45

Em definiria com una persona tímida, alegre i amb ganes d'aprendre coses noves i trobo que una bona manera d'aprendre coses noves és ensenyar.

Finalment només dir que ens espera un llarg camí però la recompensa crec que serà bona i gratificant per tots nosaltres no només pel fet d'esdevenir professors sinó també pels vincles d'amistat i companyonia que s'aniran creant entre nosaltres.

Molta sort a tots! Ho aconseguirem!

Aquí deixo la nostra primera feina junts: un video sobre com ens veiem ara i com ens agradaria ser en un futur.

L'EDUCACIÓ A LA QUE ASPIREM on PhotoPeach