Acabada l'assignatura, és hora de fer-ne un balanç. El seu nom no em suggeria cap idea sobre els temes que tractaríem. No obstant, m'imaginava les típiques classes expositives on el professor explica el tema i els alumnes prenen apunts. Durant el desenvolupament de l'assignatura me'n he adonat que m'equivocava completament però, en aquest cas, m'ha agradat equivocar-me perquè crec que la forma com s'ha enfocat l'assignatura m'ha aportat molt més que unes simples classes expositives.
En primer lloc, he après a treballar amb twitter i instagram i anant més enllà, me'n he adonat que permeten convertir l'aprenentatge informal en formal. Qui ho hagués dit que twitter i instagram es podien emprar per ensenyar? Jo ni boja. De fet, el primer dia de classe no entenia res perquè no els hi trobava cap relació amb la docència.
En segon lloc, he après a escriure en blog i me'n he adonat que és una eina molt més dinàmica que l'Openoffice. I quines eines són més interessants per emprar a l'aula? Jo diria que motivarem més als alumnes si treballem amb eines dinàmiques.
 |
| Imatge Creative Commons extreta de Flickr. Un blog és una eina dinàmica perquè permet complementar el text amb links, imatges i vídeos. |
Finalment, al llarg de les sessions hem llegit el llibre 11 ideas clave: como aprender y enseñar competencias d'Antoni Zabala (2007) i n'hem fet reflexions al blog. Aquesta part m'ha servit, d'una banda per conèixer les principals característiques d'un sistema educatiu basat en competències (constructivista) i d'altra banda, per reflexionar de forma crítica sobre les limitacions del sistema educatiu actual (força tradicional encara) i la necessitat de canviar-lo. Precisament, el meu eportafoli reflecteix els canvis que considero necessaris per transformar el sistema educatiu actual en un sistema adient a les necessitats del segle XXI, partint de la idea de que cada canvi només té sentit en relació al canvi suggerit en l'entrada anterior (per exemple, no té sentit canviar el rol del professor si prèviament no canvia la finalitat del sistema educatiu). A més a més, l'eportafoli és públic i, per tant, m'ha permès compartir la meva visió amb altres companys i crear debat.
La meva visió de l'educació ha canviat completament. Els meus coneixements previs sobre l'educació provenien de la meva etapa com a estudiant i el sistema educatiu que tenia com a referent era el tradicional. Ni tan sols, coneixia l'existència d'un model educatiu alternatiu al tradicional. Ara ja conec els dos models i en una societat, com l'actual, basada en la informació i el coneixement em quedaria amb el model constructivista. Per començar, la finalitat del sistema educatiu ha de ser educar per a la vida formant persones integralment. Això implica transmetre uns continguts explícits en el currículum però també uns continguts implícits en el currículum (educació emocional i en valors). Aquest canvi de finalitat, suposa un canvi en el rol del professor. El professor del segle XXI és un professor en xarxa. I com a tal, no es pot limitar a transmetre coneixements i preparar exàmens sinó que la seva funció ha d'anar més enllà. El professor s'ha d'encarregar de guiar a l'alumne en el seu propi aprenentatge actuant com a intermediari crític del coneixement.
 |
| Imatge Creative Commons extreta de Flickr. El professor en xarxa amplia els seus coneixements aprofitant la varietat de recursos d'informació que hi ha disponibles a Internet. |
A més a més, educar per a la vida vol dir formar persones competents i d'aquí sorgeix la necessitat d'introduir l'ensenyament per competències. Ensenyar per competències vol dir ensenyar conceptes, procediments i actituds (jo només coneixia els conceptes) i, tot això, partint sempre de situacions properes a l'alumne. Ara bé, el primer pas per ensenyar competències és deslligar-nos del llibre de text. Pel que fa a mi, pensava que el llibre de text era l'eina d'on sortia tot el que havíem d'ensenyar i com ho havíem de fer i, per tant, el considerava imprescindible. No obstant, me'n he adonat que el llibre de text ens dificulta l'ensenyament competencial i, per tant, nosaltres hem de buscar traduccions alternatives del currículum i deslligar-nos del llibre de text. Això suposa un canvi en la metodologia. Tenim al nostre abast infinits recursos TIC i els nostres alumnes són natius digitals, per què no emprem la tecnologia per ensenyar? Les TIC fomenten l'autonomia, la creativitat, la inclusió, la participació i la motivació i ens permeten transformar les avorrides classes expositives en dinàmiques i entretingudes. Si jo he après molt més amb la realització d'un eportafoli que no amb classes expositives, no aprendran també més els meus alumnes amb aquestes metodologies?
 |
| Imatge Creative Commons extreta de Flickr. Les TIC fomenten l'autonomia, la creativitat, la inclusió, la participació i la motivació i ens permeten transformar les avorrides classes expositives en classes dinàmiques i entretingudes. |
Finalment, l'avaluació també ha de canviar. Si volem uns alumnes motivats davant la feina cal avaluar-los dia a dia. En el moment en què siguin conscients que la feina i l'actitud diària és avaluada, aleshores començaran a mostrar interès per participar i cooperar a l'aula i l'aprenentatge serà més significatiu.
Implantar un model constructivista és un repte, però ja diuen que quan més costosa és una cosa, més val la pena. Si canvia el sistema, canviaran les persones i seran més competents i si les persones són més competents la societat serà millor. Jo accepto el repte: vull ser una professora en xarxa capaç de formar persones competents.
DIARI D’UN CANVI INEVITABLE on PhotoPeach
