HO HEU FET MOLT BÉ NOIS!!! Dijous us diré les notes si us porteu bé però en general tots el que havieu estudiat teniu bones notes :D :D.
Aquí teniu la presentació que hem vist sobre el tema 1. He afegit les solucions de les activitats que no hem pogut acabar avui a classe. Estudieu molt que vull posar molt bones notes :) :)
Bon cap de setmana! Presentació tema 1- l'energia (clica aquí)
Aquí penjo les preguntes sobre l'activitat dels videos que alguns em demanaveu avui a classe. Preguntes activitat videos tema 1 Material complementari
Vídeo competència per cercar parella (ave del paraiso)
Vídeo camuflatge animals (mimetisme)
Alguns animals es camuflen imitant els colors i les formes de la natura. En aquest vídeo en podreu veure alguns exemples.
Noves descobertes! Un nuevo grupo de arqueas que viven a más de 3.000 metros de profundidad aclaran el origen de humanos, animales, plantas y hongos. Notícia El País Artícle complet Nature
Activitat per reflexionar sobre el paper dels bacteris a la vida.
Suposa que desapareguessin tots els bacteris de la Terra. Proposa raonadament quatre arguments que posin de manifest el perjudici que provocaria aquesta desaparició.
UN MÓN SENSE BACTERIS NO SERIA UN MÓN MILLOR!!!
Documental "Somos más que humanos"
Capítol 1
Capítol 2
El sorprendente mundo de los microorganismos
Un món sense microorganismes NO seria un món millor!!!
1.Imagina
unes molècules de lípids i explica per on passen i quins processos
experimenten des que entren a la boca fins a arribar a la sang per
ser transportades a les cèl·lules del cos.
2.Explica
el procés de digestió química complet i esmenta els òrgans i
parts de l’aparell digestiu que intervenen.
Els
blogs educatius ofereixen molts beneficis, tant pels alumnes
com pels professors. Pel que fa als alumnes, són una bona eina per
treballar de forma competencial ja que l'elaboració d'un blog
és una forma de treballar gairebé totes les competències bàsiques. A més a més,
permeten una participació interactiva, faciliten l'autoconeixement
de l'alumne mitjançant el feedback que proporcionen els comentaris
de les seves publicacions i són font de motivació i d'enriquiment
del procés d'aprenentatge.
Si volem treballar de forma competencial, per què no demanem als alumnes que elaborin un blog en comptes d'un quadern de classe? #blogdeaula — Neus Riera (@riera_neus) febrero 6, 2015
Pel
professorat són una forma senzilla i ràpida de comunicació amb
altres persones relacionades amb el món educatiu i ja varem dir que
el professor TPAK ha d'interaccionar amb altres professionals
per adquirir nous coneixements i per conèixer les últimes novetats
del món educatiu. A més a més, molts blogs estan carregats de recursos educatius oberts que es poden modificar i reutilitzar
a l'aula. Un altre benefici que trobo molt important són els nous i
innumerables vincles que ens proporcionen, és a dir, a partir d'un
blog podem accedir a molts altres blogs diferents que estan enllaçats
amb ell i així successivament. Personalment, trobo molt útil
enllaçar blogs i webs educatives al nostre blog ja que qualsevol
docent necessita contínuament recursos per preparar les unitats
didàctiques i si tenim enllaçades una sèrie de pàgines webs i
blogs rics en recursos de la nostra matèria en estalviarem molt
temps de cerca.
La
selecció d'uns quants blogs per enllaçar amb el meu m'ha resultat
realment complicada perquè hi ha nombrosos blogs educatius i a
partir de cada blog que triava accedia a molts altres. D'una banda,
he triat blogs de professionals de l'educació, com ara, el del Jordi Adell, el de la Linda Castañeda, el
delJurjo Torresi el
del Santos Guerra. D'altra
banda, he enllaçat blogs centrats en eines TIC, com
ara, el de Tiching (ben carregat de recursos) o TIC Champagnat, ja que mai s'està prou actualitzat en aquest àmbit
perquè apareixen noves eines contínuament. A més a més, he
seleccionat alguns blogs més específics de ciències de la
naturalesa, com ara, Biolulia, La pizarra de la cienciai
Blog de Biología perquè crec que són els que tindran més
aplicació dintre de l'aula. Fins i tot, he agafat un blog d'un
pedagog terapeuta (Eduard Connolly) perquè l'atenció a la
diversitat és un altre punt clau en la nostra feina i trobo que pot
ser molt enriquidor llegir com tracten la diversitat altres
professionals.
Però
no només disposem de blogs educatius sinó que també podem accedir
a milions de webs educatives plenes de recursos útils per
complementar les nostres unitats didàctiques i fer-les més
divertides i motivadores pels alumnes. Entre les webs que més
m'agraden, hi col·locaria la web de l'xtec i la de l'INTEF.
Allí hi ha tot tipus de recursos pels docents: presentacions i
apunts, recursos per pissarra digital, aplicacions i activitats
interactives, recursos per alumnes amb necessitats educatives
especials, etc. Hi ha moltes altres pàgines web apropiades per
treballar els continguts del currículum de ciències de la
naturalesa. Jo destacaria el projecte Biosfera i Ciencia para todos per la quantitat d'enllaços d'interès que porten
vinculats.
A
més a més, en el cas de les ciències experimentals, hi ha
laboratoris virtuals que crec que són ideals per treballar la
part més pràctica de la matèria ja que moltes vegades no disposem
dels recursos necessaris ni del temps per realitzar els experiments
al laboratori.
Un
altre recurs disponible a la xarxa són les Webquest i n'hi ha
moltíssimes de totes les àrees que ja estan enllestides per emprar
a l'aula. Jo he seleccionat unes quantes pàgines, com ara,Webquest.org i Webquest.es perquè trobo que són una
eina idònia per treballar a l'aula de forma constructivista. També
tenim accessibles a la xarxa molts projectes educatius. Per exemple,
els portals d'Eduteka o d'eTwinning n'estan carregats.
En el cas d'eTwinning els projectes es realitzen entre diversos
països europeus, la qual cosa és encara més enriquidora pels
alumnes.
Ara
bé, els recursos disponibles a la xarxa no és limiten a recursos
metodològics, sinó que també n'hi ha molts que van dirigits a
altres àmbits. Per exemple, referent a l'avaluació, hi ha
programaris per elaborar rúbriques de tot tipus (rubistar)
els quals crec que ens faciliten molt la feina.
L'existència
de tots aquests recursos educatius són una prova més de que hi
ha moltes formes i eines per ensenyar(la
classe magistral ja no és l'única fórmula d'ensenyar)i
existeix coneixement més enllà del llibre de text.Nosaltres,
com a docents, hem de guiar als alumnes en en la recerca del
coneixement intentant que l'aprenentatge esdevingui significatiu. Per
fer-ho, ens podem ajudar de tot aquest ampli ventall de recursos que
tenim disponibles gratuïtament a la xarxa.
Alguns docents no entenen perquè han d'emprar les TIC a l'aula, jo en canvi no sabria com ensenyar ciències sense emprar recursos TIC. #TIC — Neus Riera (@riera_neus) febrero 6, 2015
L'educació oberta (open education) pretén
modificar la forma amb la qual els autors, professors i estudiants
interaccionen amb el coneixement. Es fonamenta en el moviment del
“Software Lliure” (Open Source)
que desenvolupa eines tecnològiques sota els principis de llibertat
d'ús, de distribució, d'estudi i de modificació. A partir d'aquí,
s'amplia el concepte a la llibertat per emprar, difondre, aprendre i
adaptar qualsevol tipus de material didàctic (apunts, llibres de
text, presentacions, programacions o unitats didàctiques,
bibliografies, animacions, simulacions, vídeos, àudios, etc). Tots
aquests documents o materials d'accés lliures i normalment llicència oberta es denominen recursos educatius oberts (open
educational resources).
El
moviment de l'educació oberta es basa en els següents principis:
El
coneixement ha de ser lliure i obert per emprar-lo i reutilitzar-lo.
S'ha
de fomentar i facilitar la col·laboració en la construcció i
reelaboració del coneixement.
Compartir
coneixements ha de ser recompensat per la seva contribució a
l'educació i a la investigació.
La
innovació educativa necessita comunitats de pràctica i reflexió
que aportin recursos educatius lliures.
L'educació
oberta ens ofereix molts avantatges. En primer lloc, permet accedir a
tothom al coneixement de manera senzilla i gratuïta. Això té
importància si tenim en compte que avui en dia existeixen milions de
persones qualificades per accedir a la universitat i no ho poden fer
degut a limitacions econòmiques o d'espai. També permet la
incorporació de nous creadors amb coneixements valuosos i innovadors
que no tenen accés al limitat món editorial tradicional. A més a
més, afavoreix la reducció de l'elevat cost dels materials per a
l'ensenyament, especialment, els llibres de text impresos. Un altre
avantatge és la possibilitat d'actualització immediata dels
materials didàctics.
No
obstant, encara ha de superar diversos desafiaments. En primer lloc,
molts recursos educatius lliures es troben en format PDF, impedint
l'edició i reutilització d'aquests i reprimint la innovació sobre
els materials. D'altra banda, ens trobem davant una important
fragmentació de l'oferta i crec que seria necessari centralitzar-la
creant infraestructures úniques per cada tipus de material (recerca
senzilla del material que busquem), així com, facilitar el treball
cooperatiu entre professionals de la mateixa branca (material de
millor qualitat). Ara bé, degut al seu elevat cost, és difícil
desplegar i mantenir indefinidament les infraestructures i la
connectivitat necessàries per tal que els recursos siguin
accessibles al gran públic. Un altre aspecte important a millorar és
la qualitat dels recursos ja que es troben en nivells de qualitat
molt diversos. Caldria trobar uns indicadors d'avaluació de la
qualitat fiables i aplicar-los a qualsevol material abans de
compartir-lo.
Estretament
relacionades amb l'educació oberta sorgeixen les llicències Creative Commons. Pel
meu blog, he triat una llicència Creative
Commons que implica reconeixement, ús no comercial i
compartir igual ja que considero que seria injust que algú emprès
el material que he creat amb finalitats lucratives i també trobo que
qualsevol obra derivada de la meva ha de portar la mateixa llicència
per assegurar-me els mateixos drets i deures que les persones que
emprin els meus materials (si jo et deixo accedir i modificar els
meus materials, crec que em mereixo poder accedir als teus i
poder-los modificar). A més a més, considero que aquest tipus de
llicència fomenta la creativitat ja que podem crear nous materials
afegint les nostres idees a materials preexistents.
En
l'actualitat, l'educació oberta ja està influint en l'àmbit
educatiu: hi ha milers de cursos web i altres materials
didàctics disponibles lliurement des d'institucions, organitzacions
i projectes en els que treballen professors d'arreu del món. Al
mateix temps, institucions educatives han constituït consorcis
internacionals amb l'objectiu de desenvolupar i compartir tecnologies
educatives obertes, materials didàctics i repositoris lliures. Tot
això és una prova de que l'accés, la creació i la compartició del coneixement està canviant i, per tant, el sistema educatiu
actual també necessita un canvi. Per començar, si volem
deslligar-nos del llibre de text, hem de crear un banc de
recursos lliures d'elevada qualitat.
Per
concloure, crec que l'educació ha de caminar cap a un model obert on
qualsevol persona en el món, amb una connexió a internet, pugui
accedir lliurement, sense cap restricció econòmica, tècnica o
legal, a la informació científica, acadèmica i cultural que
representa el coneixement humà. No volem una societat democràtica?
Doncs, treballem conjuntament per democratitzar el coneixement.
Per què hem de pagar per accedir a articles finançats amb diners públics? I a llibres elaborats a partir d'aquests articles? #openeducation
— Neus Riera (@riera_neus) enero 30, 2015
Les
persones sempre han tingut un entramat de connexions socials i de
fonts bàsiques de les que aprenien, és a dir, un entorn personal
d'aprenentatge (PLE). Ara bé, aquest entramat ha anat canviant en funció
de les fonts de coneixement fiables de les que disposàvem.
Antigament tenia poca importància perquè era limitat i estàtic. No
obstant, l'arribada d'internet i les tecnologies de la Web 2.0
ens ha permès l'accés a una gran quantitat d'informació de manera
ràpida i senzilla. A més a més, podem filtrar-la, compartir-la,
debatre-la amb altres persones i crear-ne de nova. Tot això dóna
entitat i rellevància pròpia al nostre PLE, ja que ha permès que es multipliqui, es diversifiqui i es personalitzi de manera extraordinària. A partir d'aquí, podem redefinir un PLE com el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona empra de forma assídua per aprendre (Adell i Castañeda, 2010, pàg. 23). Qualsevol PLE consta de 3 parts que estan interconnectades i emergeixen d'un nexe comú (nosaltres):
Llegir / Accedir a la informació: inclou les fonts d'informació a les quals accedim (premsa digital, blogs, wikis...) i les experiències (lectura, revisió de titulars, visionat audiovisual...) i els mecanismes mitjançant els quals ens informam i extraiem informació en diferents formats (recerca, curiositat, iniciativa...).
Fer / Reflexionar fent: inclou totes aquelles eines (Office, Paint, blogs...), mecanismes i actituds (reflexionar, reorganitzar, sintetitzar, comentar, analitzar, publicar...) que ens permeten reconstruir el coneixement a partir de la reflexió i la transformació de la informació obtinguda prèviament.
Compartir: integra la xarxa personal d'aprenentatge (PLN), és a dir, les eines (Facebook, Twitter, blogs...), els mecanismes (assertivitat, debat, diàleg...), i les activitats (fòrums, compartir vídeos i imatges...) que ens permeten compartir, reflexionar, discutir i reconstruir coneixement i dubtes mitjançant la relació amb altres persones.
Malgrat
aquesta separació, no existeix cap eina exclusiva d'una única part.
La classificació depèn de l'ús concret que en fem nosaltres en un
moment donat. A
l'hora de realitzar el meu PLE, me'n he adonat que la majoria d'eines
s'inclouen en diverses parts. Per exemple, els blogs els he inclòs
en les tres parts ja que consulto blocs com a font d'informació,
publico entrades en un bloc personal i les comparteixo. En canvi, Twitter jo només l'he posat com a font de cerca (accés a multitud d'enllaços) i com a eina per compartir (retweets). No es significatiu per mi en quant a crear.
També
m'ha servit per veure que una mateixa eina em pot servir per oci i
per trobar informació i aprendre depenent del moment. Això és el
cas de Youtube on hi trobem des de vídeos musicals i obres de
teatre fins a vídeos explicatius i treballs acadèmics.
A
més a més, me'n he adonat que l'essència del PLE es troba en la
part de compartir ja que la vida d'un espai virtual l'aporta la
dinamització que es fa dels recursos, suports i eines de les quals
disposa. Si deixéssim de compartir informació, el PLE virtual
“moriria” ja que l'espai virtual no seria útil com a eina de cerca (informació
no actualitzada) ni tindria sentit reconstruir nous coneixements
(partint d'informació no actualitzada). Per tant, per mantenir
l'espai virtual i el PLE “viu” és imprescindible la participació activa
de diferents persones i la interacció entre elles.
Sens
dubte, el PLE virtual és molt més potent que el real però
considero que mai el PLE virtual ha de desplaçar al real sinó que
han de ser complementaris. Per tant, les xarxes social no han de
desplaçar mai les relacions personals sinó que les han de
complementar.
Quin sentit té quedar amb els amics per sopar i estar tots xatejant amb el mòbil? No tindria més sentit sopar a casa i xatejar des d'allí?
— Neus Riera (@riera_neus) enero 18, 2015
Aquí us presento el meu PLE virtual.
Mapa conceptual de les eines que conformen el meu PLE virtual. Creació pròpia mitjançant Popplet.Totes les imatges que hi apareixen són Creative Commons i s'han extret de Flickr i de Google Imatges.
Un cop realitzat el meu PLE, em pregunto: si jo aprenc emprant eines TIC, no hi aprendran els meus alumnes també? Jo diria que almenys cal provar-ho. Per tant, els professors actuals no poden donar l'esquema al PLE virtual sinó tot el contrari. Han de conèixer, manejar i enriquir el seu PLE contínuament per tal de guiar als alumnes en la recerca, filtració i creació d'informació i en la compartició d'aquesta. Cal tenir present que els alumnes d'avui en dia s'hauran d'enfrontar a contextos i problemàtiques desconegudes actualment, la qual cosa exigirà persones capaces de buscar solucions, de trobar-les, d'adaptar-les al context específic i d'aplicar-les. Tot això només serà capaç de fer-ho una persona que tingui un PLE àmpliament desenvolupat. Per tant, si volem educar per a la vida, hem de formar alumnes que coneguin el seu PLE i que siguin capaços d'anar-lo enriquint contínuament.
La conclusió és la mateixa que a l'entrada anterior: l'expansió del PLE virtual és una altra prova de l'anacronisme del sistema educatiu actual i, per tant, és necessari un canvi en el procés educatiu. Cal canviar la finalitat, el rol del professor, els continguts curriculars, la metodologia i l'avaluació i començar a emprar el PLE dels nostres alumnes com a centre del procés educatiu per tal que l'aprenentatge sigui més significatiu.
